Tal dia com avui de l’any 1759, fa 265 anys, als afores de la ciutat de Quebec (capital històrica del Quebec); es lliurava la Batalla de les Planúries d’Abraham, que va enfrontar l’exèrcit colonial francès, format per 3.500 efectius i comandat pel general Louis de Montcalm (Nimes, Llenguadoc, 1712); i l’exèrcit colonial britànic, integrat per 5.000 homes i liderat pel general James Wolfe. Les tropes franceses estaven compostes per 2.000 soldats de la metròpoli i 1.500 milicians de la colònia. Entre les forces originàries de la metròpoli hi havia el Regiment Royal-Roussillon; un contingent de 1.000 homes originaris de la Catalunya Nord, que havien estat emplaçats al Quebec a l’inici del conflicte (1754) i que havien estat decisius en la victòria francesa a la Batalla de Ticonderoga (1756).

Aquella batalla seria, amb la de Ticonderoga, un dels grans episodis de l’anomenada Guerra Francoíndia (1754-1756), que va enfrontar francesos i britànics (les dues principals potències de l’època) pel domini de Nord-amèrica. Però cada una d’aquestes batalles va tenir un signe diferent. Mentre que a Ticonderoga (actualment Estat de Nova York) Montcalm i el seu regiment de catalans van obtenir una gran victòria que els franquejaria el camí cap a les principals ciutats de les colònies britàniques de Massachusetts, Connecticut i Rhode Island; tres anys més tard s'havia girat la truita i la derrota francesa als afores de la ciutat de Quebec, inclinaria definitivament la balança d’aquell conflicte a favor dels britànics.

La història del Regiment Royal-Rousillon remuntava al 1657, en la darrera fase de la Guerra de Separació de Catalunya (1640-1652/59). En aquell moment el Principat havia estat ocupat pels hispànics i el cardenal Mazzarino, ministre plenipotenciari de Lluís XIV, va reorganitzar les forces aliades francocatalanes i va ordenar la creació del Regiment Royal-Catalan; que després de la Pau dels Pirineus (1659) passaria a anomenar-se Royal-Roussillon. L’annexió dels comtats nord-catalans a França es traduiria en la més absoluta ruïna econòmica d’aquell territori; i això explicaria la permanència d’aquell regiment en el temps, que es nodriria de nois que cercaven una sortida laboral a una situació de misèria provocada per França.