Tal dia com avui de l’any 1641, fa 383 anys, en el camí entre Barcelona i Tarragona, els Miquelets catalans (infanteria lleugera) i la Cavalleria del Braç Militar de Catalunya, encalçaven i massacraven l’exèrcit hispànic que, tres dies abans (26 de gener) havia estat derrotat i humiliat a la falda de Montjuic i a la muralla de Barcelona. L’exèrcit hispànic, comandat pel sanguinari marquès de Los Vélez, havia iniciat l’ocupació de Catalunya el novembre de 1641 (després que el govern català hagués iniciat el procés de separació de l’edifici polític hispànic); i en el trajecte entre Tortosa i Barcelona havia comès autèntiques atrocitats contra la població catalana (només a Cambrils havien assassinat a sang freda 700 civils desarmats).
A les portes de Barcelona, els hispànics, confiats per la seva superioritat numèrica (totalitzaven més de 20.000 efectius davant dels 8.000 de l’aliança catalano-francesa) i per la seva moral intacta (no havien patit cap derrota des de l’inici del conflicte), van cometre diversos errors d’estratègia que pagarien de manera caríssima. La inesperada i humiliant derrota de Montjuïc va venir seguida d’una caòtica i dantesca retirada. El Dietari de la Generalitat consigna que l’endemà de la batalla (27 de gener) “l’enemich es retira a poch a poch”; abandonant els seus morts i la seva artilleria; i l’endemà passat (28 de gener) els Miquelets i la Cavalleria, que vigilaven la reacció dels hispànics, es decidien a encalçar-los.
El mateix Dietari informa que el 29 de gener, els Miquelets i la Cavalleria va encalçar la rereguarda hispànica i la van massacrar. A les 1.500 baixes que els hi havien ocasionat a Montjuïc i a la muralla de Barcelona, es van sumar 1.000 baixes més que els van causar al camí entre la capital catalana i Tarragona (on Los Vélez havia previst atrinxerar-se i reorganitzar-se). Francisco Manuel de Melo, un dels comandants supervivents de la desfeta hispànica, deixaria escrit que: “Les banderes de Castella, poc abans desplegades al vent en senyal de la seva victòria, caminaven caigudes i trepitjades als peus dels seus enemics”. A més, en arribar a Tarragona, els comandaments hispànics van comptabilitzar més de 8.000 desercions.