Tal dia com avui de l'any 1714, fa 304 anys, els sometents catalans —voluntaris civils armats— derrotaven i massacraven, en dues batalles, l'exèrcit borbònic francocastellà. Aquelles batalles es van produir en el context de la Guerra dels Catalans (1713-1714), que enfrontava Catalunya amb l'Aliança de les dues Corones. Aquest conflicte era la continuació de la guerra successòria hispànica posterior a la signatura del Tractat d'Utrecht (1713) —l'abandó del candidat Habsburg i dels seus aliats internacionals— i, també, a la declaració de resistència a ultrança que havia proclamat la Junta de Braços —l'equivalent al Parlament— el mateix any.

A Arbúcies (Selva) les forces catalanes van parar una emboscada a una columna borbònica formada per vuit-cents efectius que des d'Hostalric anava a Vic per socórrer els exèrcits ocupants fustigats pels sometents d'Osona. Quan la columna borbònica passava per un congost entre el turó d'en Grau i la riera d'Arbúcies, els sometents els van envoltar i van obrir foc des de totes bandes, i els van provocar més de cinc-centes baixes. La resta van ser fets presoners i, segons algunes fonts, serien estimbats de d’un penya-segat en venjança per les pallisses, violacions, mutilacions i assassinats que els borbònics perpetraven sobre la població civil de la part ocupada del territori.

Relat coetani del borbònic Antoni d'Alòs / Viquipèdia

A Balsareny (Bages), el mateix dia, tres-cents fusellers de l'exèrcit del Principat comandats pel coronel Joan Vilar i Ferrer i els sometents del sotsveguer del Lluçanès i dels batlles de la rodalia  van derrotar el regiment borbònic comandat pel coronel Francisco Laso Palomino, al qual van causar, en primera instància, una dotzena de baixes. El regiment de Palomino havia ocupat Balsareny tres dies abans i havia empresonat els membres de la corporació municipal “por razón de no haber llevado el dinero que les tocaba por la contribución que les habían tasado”. Abans de rendir-se, Palomino hauria ordenat incendiar el poble.

Palomino va ser fet presoner dins de l’església. Ell i els seus oficials van ser portats al castell de Cardona, però la tropa va ser reclosa a les muntanyes de Santa Maria de Merlès (Berguedà). Pocs dies després, el general Feliciano de Bracamonte y Rodríguez de las Barillas, comandament borbònic a Vic, ordenava als regiments de Dragones i Tercio de Nàpols ocupar i calcinar totalment Balsareny, Arbúcies i els pobles osonencs d'Espinelves i de Viladrau com a represàlia. Els sometents catalans degollaven els vuitanta presoners borbònics del combat de Balsareny, en un episodi conegut com la massacre de la Serra dels Degollats, com a contrarepresàlia.

 

Imatge principal: Crònica coetània / Wikimedia Commons