Tal dia com avui de l’any 1825, fa 200 anys, Pere Ferré Alsina, brigadier de l’exèrcit de la República de les Províncies Unides de Riu de la Plata (República Argentina, a partir de 1853) i governador de la província de Corrientes (al nord-est del país), fundava la ciutat de Bella Vista. Pere Ferré va fundar aquesta nova ciutat en una zona erma i despoblada a l’areny esquerre del riu Paranà, a la part central de la província de Corrientes (a 900 quilòmetres al nord de Buenos Aires i a 175 al sud de la frontera amb la República del Paraguai). Els primers habitants de la ciutat van ser colons agroramaders procedents de Buenos Aires.

La nova ciutat fundada per Ferré de seguida es va convertir en un important port fluvial del nord de l’Argentina, i en una escala obligada del trànsit naval entre Asunción (Paraguai); Rosario i Buenos Aires (Argentina), i Montevideo (Uruguai). Ferré —que seria governador de la província de Corrientes en tres noves etapes— promouria la colonització agrària del territori al voltant de la ciutat (bàsicament cereals). A finals del segle XIX, els immigrants italians que es van establir a la ciutat van importar el conreu de cítrics i, en l’actualitat, Bella Vista és un dels principals productors i distribuïdors de taronges —a través del seu port— de la República Argentina.

Pere Ferré Alsina havia nascut el 1788 (època colonial) a Corrientes (a 150 quilòmetres al nord de la futura Bella Vista) i era fill dels comerciants catalans Joan Ferré Manresa (de Roses) i Dolors Alsina Gaza (de Barcelona). La mare de Ferré era germana de Joan Alsina, pilot graduat en les primeres promocions de l’Escola Nàutica de la Llotja de Barcelona i professor i director de la primera escola nàutica de la història argentina. Valentí Alsina, fill de Joan Alsina i cosí germà de Pere Ferré, seria governador de Buenos Aires (1835-1852) i president del Senat argentí (1867). I Adolf Alsina, fill de Valentí i cosí nebot de Pere Ferré, seria vicepresident de la República (1867-1874).

Pere Ferré i el seu cosí germà Valentí Alsina van tenir un paper molt rellevant en la discussió, redacció i promulgació de la primera Constitució federal de la història de l’Argentina (1853), i en el procés d’industrialització del país. Ambdós van formar part del grup d’inversors que van impulsar el primer ferrocarril de la història argentina: Buenos Aires - San José de Flores (1857).