Tal dia com avui de l’any 1851, fa 175 anys, a Valparaíso (Xile), Josep Cerveró Moxó fundava el primer cos permanent de bombers de la història de Xile i del continent sud-americà. Aquell fet venia precedit d’un gran incendi que s’havia produït sis mesos abans. El 15 de desembre de 1850, cap a les dues de la matinada, s’havia iniciat un incendi entre dos edificis del carrer del Cabo (actualment carrer Esmeralda, sota del penya-segat Atkinson, al port vell), respectivament ocupats per la botiga de tabacs de Carmen Olivos i de queviures de Josué Waddington. Tant les cases on es va originar l’incendi com les del voltant estaven construïdes amb fusta i aquest fet provocaria la ràpida propagació de l’incendi.
Mai no es van conèixer les causes que van originar aquell incendi, però, segons les fonts documentals de l’època, el foc s’estendria ràpidament cap a l’oest i abastaria i calcinaria totalment uns quaranta edificis del barri Cruz de Reyes (actualment, carrers Prat i Lord Cochrane). Segons les mateixes fonts, es va trigar tres dies a sufocar aquell incendi i la seva extinció es va portar a terme, únicament, amb els escassos mitjans dels veïns. Aquell incendi va posar sobre la taula la necessitat de disposar d’un cos de bombers permanent, que havia d’estar integrat per homes formats en la lluita contra el foc i dotat de maquinària i tecnologia per a fer front als grans incendis com el que havia devastat el port vell de la ciutat.
Durant les setmanes posteriors a l’incendi, les elits de la ciutat —formades per comerciants alemanys, escocesos, anglesos, bascos i catalans— van valorar la possibilitat de crear un cos de bombers permanent. Qui va presentar el projecte va ser el comerciant José Tomás Ramos Font, fill del portuguès Antonio Ramos i de la catalana Joana Josepa Font. I el van secundar una comissió de comerciants d’origen anglès, escocès i alemany formada per George Garland, Carlos Rowsell, Juan Brown i Eduardo Mickle. Però qui acabaria convertint aquell projecte en una realitat seria Josep Cerveró Moxó, nascut a Cervera el 20 de maig de 1807, emigrat a Xile cap al 1835 i casat amb la seva cosina Mercedes Larraïn Moxó, filla d’un heroi de la independència de Xile.