Tal dia com avui de l’any 1518, fa 506 anys, a Valladolid, les Corts castellanolleoneses coronaven Carles d’Habsburg i de Trastàmara rei de Castella i de Lleó, amb la condició que en un termini de temps raonable aprengués a parlar castellà, que no nomenés forasters per als càrrecs rellevants del regne, que prohibís la sortida de metalls preciosos i cavalls fora del regne i que tractés amb més respecte la seva mare, la reina Joana, que des del 1506 estava incapacitada i es trobava reclosa a la torre del castell de Tordesillas, sotmesa a un tracte duríssim per part dels carcellers nomenats per Ferran el Catòlic (el pare de la interna).

Carles, anomenat "de Gant" pel seu indret de naixement (Gant, 1500), i també —però erròniament— "I d’Espanya i V d’Alemanya" (ni Espanya ni Alemanya, com a realitats estatals, no existirien fins a les seves respectives unificacions forçades de 1714/15 i 1871), era el fill primogènit de Joana d’Aragó (filla i hereva dels Reis Catòlics, i mal anomenada “la Boja”) i de Felip Habsburg (fill i hereu de Maximilià d’Àustria i de Maria de Borgonya, i que la historiografia castellana anomena “el Hermoso”). Carles havia passat a ocupar el primer lloc de la successió als trons de Barcelona i de Toledo, després de la mort del pare i la incapacitació de la mare (1506), fets que van esdevenir-se consecutivament.

Carles havia passat la seva primera infantesa a Flandes (1500-1506), a la cort dels seus avis paterns, però després de la mort de la seva àvia materna (Isabel, 1504) estava previst que viatgés a la Península per a educar-se al costat dels seus pares. No obstant això, la mort prematura de Felip (molt probablement enverinat pel seu sogre Ferran) i la reclusió forçada de Joana (ordida pel mateix Ferran) van aconsellar Maximilià (l’avi patern) no enviar Carles a la Península. Per aquest motiu, Carles va continuar vivint i educant-se a Flandes i mai ningú no es va preocupar que aprengués el castellà o el català (les llengües dels estats que havien governat els seus avis materns).

Després de la mort de Ferran el Catòlic (1516), Carles va venir a la Península per a prendre possessió dels dominis que havia heretat. I els estaments castellanolleonesos, reunits en corts, van comprovar astorats que el nou rei de Castella i de Lleó no sabia ni un borrall de castellà. Aquesta situació ja s’havia donat a la Corona catalanoaragonesa: Ferran I, el primer Trastàmara, arriba a Barcelona (1412) sense saber ni català ni aragonès. Però, en canvi, aquest fet era totalment inèdit a la Corona castellanolleonesa, i va provocar un gran descontentament, perquè s’entenia que el nou rei no parlés el català, però no s’entenia que no parlés el castellà.