Tal dia com avui de l’any 1705, fa 318 anys, a Barcelona —a la sala gran de la Reial Audiència del Palau del Rei—, i en el context dels primers compassos de la guerra de Successió hispànica a la península Ibèrica (1705-1714), Carles d’Habsburg, candidat dels països de la Corona catalanoaragonesa al tron hispànic jurava les Constitucions de Catalunya i els Furs d’Aragó, i era proclamat comte de Barcelona i rei d’Aragó. Aquella cerimònia se celebrava tres setmanes després de l’entrada formal i protocol·lària de Carles d’Habsburg a Barcelona (7 de novembre de 1705).
Segons el Dietari de la Generalitat, aquella cerimònia va ser presidida pels màxims representants polítics dels braços estamentals de Catalunya: Josep Llinars i Aznar, arquebisbe-cardenal de Tarragona i màxima representació del braç eclesiàstic, Pere de Torrelles i de Sentmenat, conseller-protector i màxima representació del braç nobiliari-militar, i Tomàs Llorens i Sala, segon canceller reial i Francesc Nicolau de Santjoan, conseller en cap de la ciutat de Barcelona, com a màxims representants del braç reial o de les viles i ciutats reials.
Al Dietari es diu que: “se alsà sa magestat y tots los demés (poc abans s’explica que la sala era plena de gom a gom amb la presència de totes les personalitats del món polític català), y lo dit secretari de sa magestat (Ramon de Vilana-Perles) llegí allí lo jurament (en català) que sa magestat prestava ab alta veu. Y llegit aquell, sa magestat posà la mà sobra la Vera Creu y jurà com en lo dit acte de jurament està continuat”. Carles d’Habsburg, que va ser proclamat Carles III de Barcelona i d’Aragó, seria el darrer monarca que juraria les Constitucions de Catalunya.