Tal dia com avui de l’any 1272, fa 750 anys, a Narbona (llavors regne de França), moria Berenguera d’Alfonso, que havia passat, pràcticament, tota la seva vida sent l’amant del comte-rei Jaume I. Berenguera havia nascut en algun lloc del regne de Galícia (que en aquell moment formava part de la corona castellanolleonesa) cap a l’any 1235. No es coneix amb exactitud el moment en què Jaume I i Berenguera van iniciar la seva relació, però hom suposa que seria poc després que Teresa Gil de Vidaurre (la tercera esposa del comte-rei) va contraure la lepra (1259). En aquell moment, Jaume va intentar que el Pontificat anul·lés el matrimoni amb Maria (que, curiosament, havia estat primer amant i després esposa del rei), però les autoritats eclesiàstiques s’hi van oposar perquè sospitaven que després d’obtenir el divorci s'esposaria amb Berenguera.
El Pontificat es va oposar a Berenguera perquè era cosina-germana del rei Alfons X de Castella i de Lleó, gendre de Jaume I, i va al·legar una situació d’incest. Però el cert és que entre Berenguera i Jaume no hi havia cap grau de consanguinitat. L’argument pontifical responia a les pressions que Roma havia rebut del poderós entorn de Teresa, format per les potents oligarquies urbanes de Barcelona. Tot i la llarga relació que van mantenir (circa 1259-1272), Berenguera i Jaume no van poder contraure matrimoni. El divorci no va arribar mai i Teresa, tot i que tenia la lepra, va morir el 1285 i, per tant, va sobreviure a Berenguera (morta el 1272) i a Jaume (mort el 1276). Tot i això, quan Berenguera va sentir que emmalaltia, va signar un testament que transferia al comte-rei Jaume I tot el seu patrimoni personal al regne de Galícia.