Tal dia com avui de l’any 1871, fa 155 anys, Barcelona celebrava la primera festa major de la Mercè. Tres anys abans (1868), el Pontificat havia autoritzat una petició del govern municipal de la ciutat —cursada gairebé dos segles abans (1687)— que sol·licitava elevar la Mare de Déu de la Mercè a la categoria de patrona de la ciutat. A partir del 1871, i amb el batlle Rius i Taulet com a primera autoritat municipal, Santa Eulàlia, única patrona de Barcelona durant 990 anys (havia estat elevada l’any 878, durant el govern del comte Guifré el Pilós), passaria a compartir les festes patronals amb la Mare de Déu de la Mercè. El 12 de febrer, Santa Eulàlia passaria a ser la festa major d’hivern, i el 24 de setembre, la Mare de Déu de la Mercè passaria a ser la festa major d’estiu.
No obstant això, la Mare de Déu de la Mercè ja era considerada la copatrona de la ciutat des que el Consell de Cent (el govern municipal) l’havia proclamada el 1687. Aquesta proclamació s’havia produït en el context d’una profunda crisi agrícola i de subsistència provocada per una plaga de llagosta que havia arruïnat el camp català. Segons les fonts documentals, a partir d’aquest escenari crític, havia crescut enormement la devoció a la Mare de Déu de la Mercè, a la qual imploraven que lliurés la ciutat i el país d’aquella xacra. Altres fonts afirmen que el 25 de setembre del 1687 es va incendiar el llavors petit temple de la Mercè i que les autoritats civils i eclesiàstiques de la ciutat ho van interpretar com un senyal diví.