Tal dia com avui de l’any 1974, fa 49 anys, a Madrid, es jugava el partit de Lliga entre el Reial Madrid i el FC Barcelona que acabaria amb el resultat de 0-5 favorable als blaugrana. En aquell partit, l’entrenador blaugrana Rinus Michels va presentar una alineació formada per Mora a la porteria; una defensa de quatre amb Rifé, Torres, De la Cruz i Costas; un mig del camp de tres amb Juan Carlos, Asensi i Marcial; i una punta d’atac de tres amb Rexach, Cruyff i Sotil. Aquell partit era el segon Clàssic (el primer en camp contrari) que jugava el neerlandès Cruyff, considerat el millor futbolista del món, i que havia estat fitxat l’estiu anterior per l’estratosfèrica xifra de cent milions de pessetes, el traspàs més car de la història del futbol fins a aquell moment.

Les cròniques de l’època (El Mundo Deportivo, edició del 18/02/1974) relaten que les forces van estar molt igualades durant els primers compassos del partit. Però a partir de la mitja hora de joc, la balança es va decantar cap al costat dels catalans. Asensi va marcar el 0-1 al minut 31. I Cruyff el 0-2 al 39, que per la seva espectacular execució seria especialment recordat. Durant la segona part, el FC Barcelona va desplegar un joc espectacular que es va traduir en tres gols més: al minut 52, Asensi, de nou; al 65, Juan Carlos; i al 70, Sotil. Les cròniques relaten, també, que mentre queien els gols blaugrana, l’afició madridista es va girar cap a la llotja de l’estadi i va dirigir una llarga i sonora xiulada de reprovació al president Santiago Bernabéu.

Aquell resultat tindria una importància decisiva en el desenvolupament d’aquella temporada. Quan es va disputar aquell partit, el FC Barcelona ja era el líder de la classificació, però aquella maneta no tan sols el confirmaria en la primera posició, sinó que crearia una distància de punts amb el segon posicionat, el Reial Madrid, que seria insalvable. El FC Barcelona s’acabaria proclamant campió, amb vuit punts de diferència respecte al Reial Madrid, deu respecte al Reial Saragossa i onze respecte a la Reial Societat; segon, tercer i quart classificats, respectivament. Aquell títol va ser especialment celebrat per l’afició blaugrana, que feia catorze anys que no veia el seu equip guanyar el campionat estatal de futbol.