Tal dia com avui de l’any 1936, fa 87 anys, a Madrid, i en el context dels primers dies de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), moria Buenaventura Durruti Dumange, líder del sindicat anarquista CNT-FAI (Confederació Nacional del Treball-Federació Anarquista Ibèrica), dels milicians anarquistes barcelonins, que —amb altres forces lleials a la República— havien combatut i derrotat el cop d’estat militar del 19 de juliol a la capital de Catalunya, i de les columnes de milicians catalans —també anarquistes— que s’havien desplaçat al front de guerra situat al voltant de la capital d’Espanya.

Durruti (Lleó, 1896) va morir d'una manera ben allunyada de l’èpica revolucionària que predicava. Segons la versió de la CNT-FAI, va morir d’un tret que va disparar-se accidentalment del seu subfusell (un "naranjero", en l’argot revolucionari) mentre baixava del cotxe. El sindicat anarquista va reforçar aquesta hipòtesi amb la informació que Durruti —disposat al combat en tot moment i en qualsevol circumstància— mai no portava activat el mecanisme de seguretat de l’arma, i que aquesta es podia disparar amb un simple cop de culata contra el terra o contra la porta del cotxe.

Però des del primer moment, la versió de la CNT-FAI va ser controvertida. Els primers que la van posar en qüestió van ser el xofer de Durruti, Climent Cuyàs; el també dirigent anarquista Joan Garcia Oliver, que era a prop de l'indret del decés; o Jaume Miravitlles, que més tard seria assessor del president Companys en matèria de seguretat ciutadana. Segons aquestes persones, la versió de l’accident era inversemblant, per què Durruti mai no portava un "naranjero", sinó un revòlver. També l’historiador Abel Paz, biògraf de Durruti, sosté que la versió de l’accident no és creïble.

Durant els dies posteriors, el periodista, historiador i diputat Antoni Rovira i Virgili (que seria president del Parlament a l’exili), afirmaria que Durruti va ser mort pels mateixos milicians anarquistes quan intentava contenir una desbandada. També va córrer la informació —no contrastada— que podria haver estat assassinat per agents estalinistes prosoviètics interessats a eliminar els anarquistes del moviment revolucionari. I, fins i tot, es va dir que podria haver estat mort per encàrrec dels familiars de les víctimes assassinades per les Patrulles de Control a la rereguarda republicana.