Tal dia com avui de l'any 1870, fa 147 anys, el general Joan Prim i Prats, president del govern d'Espanya, era víctima d'un atemptat que li acabaria costant la vida. Prim va sortir a les 19.00 hores de les Corts, actualment Congrés dels Diputats, acompanyat pel seu ajudant Ángel González-Nandín i pel general Moya —persones del seu cercle de confiança—, després de votar el pressupost de la Casa Reial, camí de la seva residència oficial al palau de Buenavista, al carrer del Barquillo. El carruatge de Prim, una berlina verda, va ser assaltat al carrer del Turco —actualment Marqués de las Cubas— de Madrid, per un grup de nou homes armats amb trabucs.

La berlina de Prim va quedar bloquejada a mitja alçada del carrer del Turco per dos carruatges dels assaltants. Moya, assegut al costat de la porta, va donar l'alarma: “Mi general, agáchese, que nos hacen fuego”, sense poder evitar que els trets assolissin de ple l'objectiu dels assaltants. Prim va rebre nou impactes de bala —cap d'extrema gravetat, segons l'informe oficial—, que li van afectar l'espatlla i el braç esquerres, i la mà dreta. González-Nandín, que va intentar protegir el cos de Prim, va rebre quatre impactes de bala a la mà dreta. I Moya, que havia donat l'alarma i que estava situat a primera línia de foc, va resultar sorprenentment il·lès.

Prim, nascut a Reus el 1814, era l'home més poderós de l'Estat espanyol. Mai cap català havia tingut tant poder dins l'edifici polític espanyol. I posteriorment mai cap català ha aconseguit reunir tant poder. Home d'una voluntat i d'un caràcter extraordinaris, era un heroi de les guerres civils carlines i de les guerres colonials de l'Àfrica. Era el líder incontestable del Partit Progressista i exercia la presidència del govern espanyol amb mà de ferro. Havia deposat els Borbons i projectava convocar un referèndum a Cuba. Si guanyava l'independentisme, havia previst de negociar una compensació per eixugar part del dèficit fiscal que amenaçava Espanya amb la fallida. 

Capella ardent del general Prim. A primer terme, el rei Amadeu I / Wikipedia Commons

Prim va morir tres dies després a la seva residència de Madrid. Oficialment per una septicèmia causada per les ferides de l'atemptat. Però la mort de Prim sempre ha estat envoltada d'una aura de misteri. Des d'un bon principi, la premsa de l'època va assenyalar Montpensier, cunyat de la reina deposada Isabel II, i el general Serrano, rival polític de Prim, com a inspiradors intel·lectuals de l'atemptat. I les investigacions policials havien apuntat a assassins a sou com a autors materials. Però la investigació forense del 2013 ha revelat que Prim va ser estrangulat al llit mentre es recuperava de les ferides de l'atemptat, víctima d'una gran conspiració d'estat.

Imatge principal: L'atemptat contra Prim en un gravat de l'època / Viquipèdia