Tal dia com avui de l’any 1918, fa 100 anys, l’Assemblea Nacional de França (el Parlament francès) votava una proposta de llei que retia homenatge als presidents dels Estats que, amb la República Francesa, havien combatut al bàndol aliat, guanyador de la Primera Guerra Mundial (1914-1918). La proposta de llei, inicialment destinada a homenatjar tant el president nord-americà Woodrow Wilson com la resta de caps d’Estat dels països aliats per la seva contribució en la victòria aliada, va acabar reconeixent també la destacada aportació dels 12.000 voluntaris catalans que en aquell conflicte van combatre i van morir a les trinxeres franceses.

El reconeixement partia de la intervenció d’Emmanuel Brousse —fill dels impressors del diari nord-català L’Indépendant i diputat del partit de centreesquerra Alliance Démocratique—, que va demanar ampliar el reconeixement als 12.000 voluntaris catalans que havien combatut al costat de l'exèrcit francès, sobretot a la mortífera batalla de Verdun (febrer de 1916 – desembre de 1916). La batalla havia estat decisiva per evitar que l'exèrcit alemany ocupés França. El diputat Brousse va dir: “Vull reparar un oblit, que si es perllongués seria una injustícia per als valents que no han esperat l’hora de la victòria per venir a socórrer la causa del dret i de la civilització”.

L'Assemblea Nacional de França ret homenatge als voluntaris catalans de la Primera Guerra Mundial. Voluntari català amb la bandera de la Legió francesa i la senyera de Catalunya. Font Arxiu d'El Nacional

Voluntari català amb la bandera del Legió francesa i la bandera catalana / Arxiu d'El Nacional

Tot seguit el diputat Brousse va afegir: “Em refereixo als 12.000 catalans que, des del primer moment, es van posar sota la nostra bandera. Vull rendir-los aquí l’homenatge que mereixen. Vull rendir el mateix homenatge a Barcelona, la capital de Catalunya, que, quan l’onada alemanya es va precipitar sobre Verdun, va enviar els seus oradors més cèlebres i els seus ciutadans més eminents per propagar la seva fe en la nostra victòria. Un dels seus poetes més cèlebres va dir, també, ‘No passaran’, i no han passat. Dels 12.000 voluntaris catalans, quan es va acabar la guerra no en quedaven més de 2.000. Això, França no ho ha d’oblidar ni ho oblidarà”.

Imatge principal: Voluntaris catalans a la Primera Guerra Mundial / Arxiu d'El Nacional