Tal dia com avui de l’any 1936, fa 87 anys, a Barcelona, un escamot terrorista assassinava Miquel Badia i Capell, que havia estat membre fundador del partit independentista Estat Català (1922), de l’organització armada Bandera Negra (1925), que va intentar volar el tren on viatjava Alfons XIII al seu pas pels túnels del Garraf i que, en temps de la Generalitat republicana, va ser secretari i Comissari d’Ordre Públic de la Generalitat (1933-1934). Miquel Badia va ser assassinat per diversos trets disparats a boca de canó i per l’esquena, que també van causar la mort del seu germà Josep (que l’acompanyava en aquell moment). El crim es va perpetrar davant del número 38 del carrer Muntaner, molt a prop de la residència privada dels germans Badia.

Miquel Badia havia estat un Elliot Ness de la policia catalana, que havia perseguit implacablement la delinqüència organitzada de la CNT-FAI que posava en risc el fràgil autogovern de Catalunya. Per aquest motiu es va guanyar l’odi dels anarquistes. Però també el pistolerisme ultradretà l’havia posat al centre de la seva particular diana, per l’èxit de Badia en la desarticulació de cèl·lules espanyolistes violentes i, sobretot, per l’afer Xammar: la detenció del fiscal Manuel Sancho, en el judici contra els editors de La Nació Catalana, que havia negat als acusats el dret a expressar-se en català. Badia havia detingut i emmanillat Sancho per alteració de l’ordre en seu judicial. Per tot això, Badia s’havia guanyat l’apel·latiu de “Capità Collons”.

La policia va assenyalar els pistolers de la CNT-FAI com els autors materials de l’atemptat. Alguns testimonis van identificar i situar en l’escena del crim el pistoler anarquista Justo Bueno Pérez, però el jutge instructor del cas, Emilià Vilalta, i el periodista d’investigació Josep Maria Planas, posteriorment assassinat per pistolers anarquistes, van assenyalar l’existència de vasos comunicants entre la CNT-FAI i la Falange, en l’objectiu comú d’exterminar físicament els independentistes catalans. Després d’aquestes declaracions, el Tribunal Suprem va apartar el jutge Vilalta i el va rellevar pel jutge José Márquez Caballero, molt relacionat amb la ultradreta espanyolista, que absoldria i alliberaria els sospitosos detinguts.