Tal dia com avui de l’any 1460, fa 562 anys, a la plaça del Mercat de València cap-i-casal, les autoritats civils de la ciutat ordenaven l’execució de Margarida Borràs, que, prèviament, havia estat detinguda, torturada i condemnada a morir a la forca per la seva condició transsexual. En el procés contra Margarida, les autoritats valencianes de l’època van dictar la màxima sentència que contemplava la llei, que era la mateixa que s’aplicava a un o una parricida (homicidi voluntari d’un parent directe); a un o una uxoricida (homicidi voluntari del o de la consort); o a un sodomita (persona que practicava el sexe anal i que se l’associava a la condició homosexual).

Margarita Borràs, nascuda Miquel, era una persona dotada d’una extraordinària intel·lectualitat, que s’havia criat en l’ambient culte d’una família de notaris procedents de Mallorca i establerts a València cap-i-casal. Segons la investigació historiogràfica actual —del professor Vicent Escartí—, Margarida es relacionava amb persones dels cenacles intel·lectuals més rellevants de la València de la seva època, que en aquell moment ja era una de les grans ciutats del continent. No obstant això, la seva posició no li va evitar ni les brutals tortures, ni l’execució i es va convertir en la primera persona documentada que va ser executada a València per la seva condició sexual.

En el moment en què es va produir l’execució de Margarida Borràs, València cap-i-casal ja era la capital comercial, científica i acadèmica de la Corona catalanoaragonesa. Amb prop de 100.000 habitants, superava àmpliament Nàpols (60.000), Barcelona i Palerm (40.000), i Palma i Saragossa (20.000). Però les execucions contra persones que eren considerades una amenaça per a la societat eren una constant. A València, durant la segona meitat del segle XV, coincidint amb l’època de l’assassinat de Margarida, van ser detinguts i executats diversos metges que tenien colles de lladres de cadàvers a sou i que practicaven investigacions mèdiques amb cossos robats de difunts.