Tal dia com avui de l’any 1745, fa 278 anys, a Dóng Kinh, actualment Hanoi (regne de Dang Ngoai, ara extrem nord de Vietnam), moria assassinat el missioner dominic Francesc Gil de Frederic. Segons la versió oficial, Francesc Gil va morir decapitat després de vuit anys de reclusió en una presó local en condicions infrahumanes, on va patir tortures i malalties. Va ser condemnat a mort per un tribunal local de la ciutat de Luc-Thuy-Ha, la seva sentència va ser signada pel rei Trinh Doanh, i va ser executada a la capital del regne.

El mateix dia, també va ser executat el missioner dominic aragonès Mateo Alfonso de Leciniana, que tenia la mateixa edat que Gil i que havia arribat a Dóng Kinh juntament amb l’evangelitzador català. Aquestes persecucions, reclusions, tortures, condemnes i execucions es produïen en un context ideològic molt concret: els poders locals de la regió assenyalaven els missioners cristians (catòlics i reformistes) com a agents al servei de potències estrangeres, i els torturaven per a arrencar-los informació i després els aplicaven la pena capital.

Francesc Gil havia nascut el 1702 a Tortosa, en una família pagesa benestant del Raval de la Llet, al sud de la ciutat. Va estudiar als convents de Sant Domènec de Tortosa i d’Oriola i al de Santa Caterina de Barcelona. El 1727 va ser ordenat sacerdot, i el 1730 va ser enviat a missions. Inicialment va ser a les Filipines (1730-1735) i després a Dóng Kinh (1735-1745). Va ser el primer europeu que va aprendre la llengua del país. Durant la seva estada en llibertat (1735-1737) va treballar i va predicar, i la incipient comunitat catòlica que estava formant el va anomenar afectuosament Cha Té (pare Té).

Durant aquella curta però intensa etapa (1735-1737), va introduir millores tecnològiques en la producció agrícola local. El seu propòsit era situar aquella societat autòctona en un estadi de progrés, missió que prioritzava a la tasca estrictament pastoral. Posteriorment, durant l’etapa de reclusió (1737-1745), va continuar la seva labor evangelitzadora a la presó, i va convertir i batejar 122 persones recluses. Durant aquella etapa, els seus feligresos van intentar pagar un rescat per alliberar-lo, però ell s’hi va negar. Va ser enterrat a la seva comunitat de Luc-Thuy Ha.