Tal dia com avui de l’any 1590, fa 432 anys, a Nàpols (llavors regne de Nàpols, integrant de la Corona catalanoaragonesa que formava part de l’edifici polític hispànic); es perpetrava l’assassinat de Maria d’Àvalos i de Fabrizio Caraffa, mentre mantenien relacions sexuals. Segons les fonts documentals; Maria, de vint-i-quatre anys d’edat, casada, i considerada la dona més bella de Nàpols; mantenia una relació extraconjugal amb Fabrizio. I Carlo Gesualdo, marit de Maria, que sospitava que la seva esposa li era infidel, va interrompre per sorpresa a l’alcova conjugal, amb tres criats armats, i va ordenar disparar a boca de canó contra la parella que jeia sobre el llit.
Com a resultat d’aquell assalt, van morir Maria i Fabrizio. Fins i tot, les fonts documentals relaten que Maria, en un primer instant, hauria quedat malferida, i l’espòs, pretesament ofès l’hauria rematada amb una alabarda (una llança-destral). Aquell crim va generar un gran debat social. Els Àvalos (d’origen valencià), els Caraffa (d’origen romà), i els Gesualdo (d’origen napolità), que formaven part de les elits urbanes napolitanes; van despertar, cada un pel seu costat, la solidaritat i l’adhesió d’una part de les oligarquies de la ciutat i regne. I tot seguit va esclatar una guerra urbana que va implicar quasi totes les famílies de la noblesa local.
Aquell doble assassinat va generar un debat sobre el grau de responsabilitat de l’amant furtiu (que, segons el costum napolità havia de morir, però que, segons la consuetud catalana i romana, es resolia amb uns assots); però no de la dona adúltera (que sempre es considerava que era mereixedora de la mort). Aquells enfrontaments —on hi van participar confraries religioses secretes embrionàries del fenomen de la Camorra—, van sembrar la ciutat de cadàvers, i van posar en relleu que des de la mort de Ferran el Catòlic (1516) —el darrer rei del Casal de Barcelona— les oligarquies napolitanes havien ingressat en una profunda crisi econòmica que havia generat un gran descontentament.