Tal dia com avui de l’any 1641, fa 382 anys, en el context de la Guerra de Separació de Catalunya (1640-1652/59), es lliurava la batalla de Montjuïc, que va enfrontar les armes aliades catalanofranceses, comandades per Francesc de Tamarit i per Philippe de La Mothe-Houdancourt, i les tropes de la monarquia hispànica, dirigides per Pedro Fajardo, marquès de Los Vélez. En aquella batalla, els catalanofrancesos van derrotar i humiliar els hispànics, i van aconseguir canviar el curs de la guerra (fins llavors favorable als interessos de Madrid).

Els hispànics havien arribat a la capital catalana després d’una brutal campanya d’ocupació que s’havia iniciat al sud del país (novembre, 1640) i que havia sembrat de mort i desolació el camí entre Tortosa i Barcelona. Los Vélez havia ordenat massacrar la població civil de Tortosa, Xerta, Tivenys, Aldover, l’Hospitalet de l’Infant i Cambrils, per crear un escenari de terror que havia de distanciar la societat catalana i la seva classe dirigent. Només a Cambrils, els hispànics van assassinar 700 dels 1.000 habitants que tenia la vila en aquell moment.

Quan Los Vélez va arribar a Barcelona, estava convençut que la societat catalana s’havia desmobilitzat. I, amb el seu exèrcit (format per 20.000 efectius) es va apropar fins a la muralla amb el propòsit d’intimidar la ciutat. No comptava amb la reacció catalana, que va agafar l’exèrcit hispànic entre dos focs: els baluards de la muralla i el castell de Montjuïc, que van castigar severament els hispànics amb un intens foc d’artilleria. Los Vélez va ordenar la retirada i la cavalleria francesa va sortir d’extramurs i va perseguir i exterminar els soldats hispànics que havien quedat endarrerits.

Aquella batalla es va saldar amb una clamorosa derrota hispànica, que va ser la fi de la carrera militar de Los Vélez, i el principi de la fi de la carrera política del ministre plenipotenciari hispànic Olivares. Els hispànics que van sobreviure a l’artilleria catalana i a la cavalleria francesa van fugir en desbandada. Van ser perseguits i encalçats pels Miquelets (infanteria i cavalleria lleugera catalanes) que els van massacrar en el trajecte entre Sants i Vilafranca. La columna de retirada es va trencar en repetides ocasions i la majoria dels soldats hispànics supervivents van desertar.