Tal dia com avui de l’any 1810, fa 215 anys, a l’edifici del Cabildo de Buenos Aires (capital del virregnat espanyol de Riu de la Plata), un grup de representants polítics d’aquella societat colonial proclamaven la independència. Aquell nou estat s’articularia com una república i s’anomenaria oficialment Províncies Unides de Riu de la Plata, nom primigeni de l’actual estat argentí. Aquella proclamació era la victòria del partit republicà (format, principalment, per les classes mercantils de la colònia), que des del 1808 s’havia enfrontat al partit carlotista (els criolls latifundistes partidaris de crear una monarquia políticament vinculada a la metròpoli i de coronar la infanta Carlota Joaquima, germana de Ferran VII).

El primer govern independent de Riu de la Plata estaria format per nou persones: un president, sis vocals o ministres i dos secretaris. Tots els membres d’aquell primer govern eren nascuts a la colònia, llevat de dos catalans. La presidència recauria en el comerciant d’origen gallec Cornelio Saavedra. Les vocalies o ministeris serien ocupats pels també comerciants, però d’origen venecià, Juan José Castelli i Manuel Belgrano; pel militar d’origen basc Manuel de Azcúenaga i pel clergue d’origen piemontès Manuel Alberti. I com a secretaris (equivalent a secretaris d’estat) serien nomenats els advocats i periodistes d’origen gallec Juan José Paso i el càntabre Mariano Moreno.

Els dos vocals o ministres catalans d’aquell govern (els únics membres d’aquell executiu no nascuts a la colònia) serien Domènec Matheu i Xicola (Mataró, 1765), comerciant exportador de matèria primera per a la indústria tèxtil catalana i importador de tèxtil manufacturat a Catalunya, i Joan Larreu i Espeso (Balaguer, 1779), importador de vins i destil·lats fabricats a Reus. Matheu i Larreu formaven part tant de l’elit econòmica i política de la comunitat d’origen català (la del barri de Montserrat de Buenos Aires) com de la colònia (la ciutat i el virregnat). Matheu assumiria la cartera d’Economia i Larreu, la de Defensa. Larreu, amb els seus propis recursos, seria el creador de la marina de guerra argentina.