Tal dia com avui de l’any 1700, fa 326 anys, a Londres, els representants diplomàtics dels reis Guillem III d’Anglaterra i Lluís XIV de França signaven el Tractat de Partició, que posava fi a la unitat de la monarquia hispànica. Aquell tractat es va signar en un context polític molt complex. El monarca hispànic Carles II es consumia sense descendència, i el candidat a succeir-lo —el nen Josep Ferran de Baviera, consensuat per les principals cancelleries europees— havia mort prematurament un any abans (febrer, 1699). En aquell escenari resultant, havien emergit dues figures no consensuades però amb suports importants suports, el francès Felip de Borbó i l’austríac Carles d’Habsburg.

Per a evitar el trencament de l’equilibri de forces al continent europeu, assolit mig segle abans amb la Pau de Westfàlia, que havia posat fi a la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648) —considerada la veritable Primera Guerra Mundial—, i impedir l’esclat d’un nou conflicte de gran abast, les cancelleries de Londres i de París van decidir que cap dels dos candidats, ni el Borbó ni l’Habsburg, heretaria la totalitat de l’imperi de Carles II, sinó que es dividiria en dos la monarquia hispànica —es fragmentaria a partir dels estats que, a finals del segle XV, havien creat la unió dinàstica hispànica (Corones catalanoaragonesa i castellanolleonesa)—, i cadascú regnaria sobre una de les parts resultants.

En aquell tractat, es va decidir que el candidat austríac Carles d’Habsburg seria el rei de la Corona catalanoaragonesa, amb tots els estats italians de la Mediterrània, tant els que havia aportat Ferran el Catòlic a la unió dinàstica com els que havien estat incorporats posteriorment a la monarquia hispànica. És a dir, l’Habsburg regnaria com a Carles III de Catalunya-Aragó i governaria un edifici polític d’arquitectura confederal format per Catalunya, València, Mallorques, Aragó, Sicília, Sardenya, Nàpols i Milà. I el candidat francès Felip de Borbó seria el rei de la Corona castellanolleonesa, amb les colònies americanes. Aquell tractat no es va arribar a materialitzar perquè la part signant francesa el va incomplir.