Tal dia com avui de l’any 1282, fa 741 anys, els almogàvers desembarcaven al port de Trapani —a l’extrem nord-occidental de Sicília— i iniciaven la conquesta de l’illa. Segons les fonts documentals de l’època, les forces de l’usurpador Carles d’Anjou no havien previst el lloc exacte del desembarcament català i, quan van tenir notícies que els almogàvers ja havien tocat terra, es van retirar precipitadament cap a la zona nord-oriental de l’illa, cercant l’estret de Messina, que els podia facilitar la fugida cap a la península italiana. Aquella operació bèl·lica va ser dirigida pel rei Pere II, com ho testimonien les il·lustracions de l’època. Només cinc dies després (4 de setembre de 1282), els almogàvers alliberaven Palerm i Messina.

Els almogàvers eren un cos d’infanteria ràpida format per mercenaris cristians i musulmans i creat durant el segle X pels dominis d’Urgell, Ribagorça i Aragó. Inicialment, eren contractats per a operacions de càstig contra posicions avançades o alqueries riques dels potents dominis àrabs de la vall de l’Ebre. Però amb el decurs del temps, es va estrènyer aquesta relació, i a principis del segle XII ja els trobem com a mercenaris del rei Alfons I d’Aragó durant tota la campanya de conquesta de Saragossa (1118). A la conquesta de Sicília (1282), la seva presència a la host reial ja era habitual i permanent. Els seus oficials eren membres de la petita noblesa catalana, però la tropa estava formada per soldats de mala vida i delinqüents redimits.

L'empresa siciliana va ser la segona gran operació de conquesta de l’expansió catalana a la Mediterrània. I es va justificar sobre els legítims drets de la reina Constança de Sicília, esposa del rei Pere II, que havia estat usurpada pels angevins. El 1266, el rei Manfred I —pare de Constança i sogre de Pere— havia estat mort i usurpat en una conxorxa bèl·lica promoguda pel Pontificat i la Corona francesa. En el seu lloc, el papa Urbà IV havia nomenat Carles d’Anjou, germà del rei Lluís IX de França. I des de llavors els francesos havien desfermat una brutal repressió, que havia conduït centenars de famílies a l’exili. Una d’aquestes seria la de Roger de Llúria, cap dels almogàvers que van recuperar Sicília per a la seva legítima reina.