Tal dia com avui de l’any 1705, fa 221 anys, a Gènova (llavors república independent de Gènova) i en el context de la guerra de Successió hispànica (1701-1714/15), que ja es lliurava als camps de batalla europeus, els representants del clandestí, però majoritari, partit austriacista català (format per les classes mercantils i gremials urbanes i la pagesia productora de conreus industrials —com, per exemple, el raïm per a fabricar aiguardent—) signaven un pacte amb els representants del govern anglès i acordaven que Catalunya combatria a la guerra de Successió. Els negociadors plenipotenciaris van ser: pel costat català, Ramon Peguera i Domènec Perera, i pel bàndol anglès, Mitford Crowe.
A Gènova s'hi van pactar una sèrie d’acords. El primer: que el partit austriacista català prendria el poder i expulsaria l’aparell de governació borbònic de Catalunya. El segon: que el Principat de Catalunya llevaria un exèrcit de 6.000 homes per a facilitar el desembarcament aliat angloneerlandès. I el tercer: que el nou poder de Catalunya destituiria Felip V com a home principal i nomenaria, en el seu lloc, Carles d’Habsburg. A canvi, Anglaterra —en nom propi i de totes les potències de l’aliança austriacista (Països Baixos, Portugal, Savoia, Àustria-Hongria)— li reconeixia a Catalunya la categoria de subjecte polític; és a dir, la seva capacitat per a decidir com s’articularia nacionalment.