Tal dia com avui de l’any 1931, fa 93 anys, al port militar de Cartagena, el rei Alfons XIII (avi del rei emèrit Joan Carles I i besavi del rei Felip VI) embarcava al creuer príncep Alfons i abandonava el territori espanyol. Alfons XIII va marxar en solitari, però el creuer que l’havia de conduir fins a Itàlia va fer escala a la colònia britànica de Gibraltar per recollir el seu hereu, Joan de Borbó. Alfons XIII i Joan, serien acollits a Itàlia, en aquell moment una monarquia dictatorial (com havia estat Espanya des de 1923 fins al mateix dia de la fugida), governada pel rei Víctor Manuel III i pel cap de govern Benito Mussolini. La resta de la família reial van sortir de territori espanyol pel seu compte i es van establir a França, lluny d’Alfons XIII i de Joan.

Segons la premsa de l’època, el rei Alfons XIII va decidir abandonar el territori espanyol el dia anterior, 14 d’abril de 1931, cap a les vuit del vespre, poques hores després que el Ministeri de Governació fes públic que les eleccions municipals del 12 d’abril anterior les havien guanyat, àmpliament, els partits republicans, catalanistes, basquistes i galleguistes, que, tot just, emergien de la clandestinitat. Aquelles eleccions eren uns comicis municipals, convocats per retornar l’estat espanyol a un règim constitucional i rentar la imatge de la monarquia espanyola. Però els partits republicans, catalanistes, basquistes i galleguistes ho havien plantejat com un plebiscit, i el vespre del 14 d’abril el destí de la monarquia era, totalment, imprevisible.

Poques hores abans, a Barcelona, Macià havia proclamat la recuperació de l’autogovern català, liquidat a sang i foc dos-cents disset anys abans pel primer Borbó hispànic. I a Madrid, s’havia proclamat la República espanyola. Cap a les sis de la tarda, un grup de polítics i homes de negocis, monàrquics i de dretes i molt ben relacionats amb el monarca, es van entrevistar amb Alfons XIII al Palau Reial per a comunicar-li que no farien res per revertir aquell nou escenari i per demanar-li que abandonés el territori espanyol a fi d’evitar un conflicte civil. Alguns historiadors han assegurat, també, que aquella comitiva va posar sobre la taula la proclama de Macià, i va exigir a Alfons XIII abandonar Espanya per impedir la independència de Catalunya.