Tal dia com avui de l’any 1821, fa 202 anys, a Alcoi (País Valencià) es va produir una revolta que es va saldar amb la destrucció intencionada de disset màquines industrials. Aquest fenomen seria el primer episodi de ludisme de la península Ibèrica: la destrucció intencionada de les màquines de les fàbriques per part dels treballadors, que interpreten la seva existència com una amenaça als llocs de treball. Aquesta fenomenologia havia sorgit a Anglaterra (bressol de la Revolució Industrial) a principis del segle XIX i agafava el seu nom de Ned Ludd, un personatge imaginari creat pels detractors de la mecanització de les fàbriques.
Les fonts documentals recullen un primer episodi el 1811, a càrrec de mestres artesans dels gremis anglesos, que veien la seva existència professional i la de les corporacions que representaven amenaçades per la ràpida introducció a les indústries de mà d’obra no qualificada, que no havia passat la formació gremial ni havia superat els exàmens dels gremis. L’any 1821, Alcoi, amb 30.000 habitants, era el segon nucli demogràfic i industrial del País Valencià i un dels pocs centres industrials de la península Ibèrica. En aquell moment, a la ciutat hi havia diverses fàbriques de draps, de baietons, de faixes, d’espardenyes i de barrets de vellut; i diversos molins paperers.
La crisi que conduiria a aquella destrucció s’havia gestat tres anys abans (1818), quan la Real Fábrica de Paños —de titularitat estatal— havia iniciat el procés de mecanització industrial a la ciutat. A continuació, les fàbriques privades d’Alcoi van seguir l’exemple de la Real Fábrica i van instal·lar trenta màquines industrials. Els obrers de la ciutat argumentaven que cada màquina eliminava de cent a dos-cents llocs de treball; i el 2 de març, una concentració de 1.200 jornalers agraris de la comarca —que se solidaritzaven amb les reivindicacions obreres— es van dirigir a les fàbriques situades als afores d’Alcoi i van incendiar les màquines recentment adquirides.
Després de quatre dies d’aldarulls, l’alcalde va pactar amb els revoltats la fi de la protesta; però traïdorament va reclamar la presència de l’exèrcit espanyol, que en poques hores va desfermar una brutal repressió. Ildefonso Díez de Rivera, capità general de València, va enviar dos regiments de cavalleria que van arrestar centenars de persones. Els presos van ser amuntegats a la masmorra local, i passats cinc mesos (11 d’agost) el regidor municipal Antoni Pérez Vilaplana sol·licitava al govern espanyol l’habilitació de nous espais penitenciaris, perquè els presos de la Revolució d’Alcoi morien a la presó a causa de l’amuntegament i de les condicions insalubres d’aquella masmorra.