Tal dia com avui de l’any 976, fa 1.050 anys, a Còrdova (llavors capital del califat d’al-Àndalus), el califa Hixam II nomenava Abu-Jàfar Abd-Al·lah al-Mansur ibn Muhàmmad ibn Alí —més conegut com a al-Mansur— hàjib o primer canceller (equivalent a primer ministre) del califat andalusí. Al-Mansur, un discret funcionari d’origen humil, havia assolit aquell càrrec amb l’ajut inestimable de Subh, vídua (esposa preferent) del difunt califa Al-Hàkam II i mare del califa Hixam II, que, després de perdre l’espòs, hauria buscat la col·laboració del discret al-Mansur per a conservar el poder en un món exclusivament d’homes. A les cròniques cristianes de l’època es diu que Subh era originàriament una nena basca, de nom Aurora, segrestada pels àrabs en una ràtzia i introduïa a l’harem.
Segons la investigació historiogràfica, Subh i al-Mansur formarien una dupla política invencible que bloquejaria totes les conspiracions de palau contra el jove Hixam. Però, alhora, esdevindrien els veritables governants del califat. Per a consolidar la seva posició de poder, Subh i al-Mansur van promoure una sèrie d’operacions militars de pillatge contra els dominis cristians del nord peninsular, amb l’objectiu de restaurar el poder econòmic dels califes, greument afectat des del regnat del difunt Al-Hàkam II. L’any següent al seu nomenament (977), va ser posat al capdavant d’un exèrcit que va atacar i destruir Pamplona, capital del regne de Navarra. I entre el 981 i el 983, va dirigir diverses campanyes militars contra pobles i ciutats del regne de Lleó i del comtat carolingi de Barcelona.
L’any 985, dirigint un exèrcit de 40.000 efectius, va penetrar en territori del comtat carolingi de Barcelona i, de camí a la capital, va arrasar masos, pobles i monestirs del Penedès i del Vallès. Va posar setge sobre Barcelona, llavors protegida per la vella muralla romana, però el millor sistema defensiu de l’occident europeu. I per a doblegar la voluntat dels resistents, va ordenar llançar amb catapultes centenars de caps tallats dels presoners que havia fet fins a les portes de Barcelona. Tot i això, tan sols a causa de la traïció d’un defensor que li va franquejar l’accés a través d’una galeria secreta, aconseguiria entrar a la ciutat. Però només podria dominar dos dels quatre barris o quarters i acabaria retirant-se amb una massa de 5.000 presoners amb l’objectiu de demanar-ne rescat o vendre’ls als mercats d’esclaus.