Tal dia com avui de l’any 1942, fa 83 anys, a Madrid (Espanya), un escamot militar del règim franquista espanyol afusellava Heriberto Quiñones González, marit de la que ja era difunta Aurora Picornell Femenias —una de les cinc roses mallorquines (també anomenades les Roges des Molinar, brutalment torturades, violades i assassinades per falangistes mallorquins). Quiñones era un dirigent del Partit Comunista Espanyol en la clandestinitat i una de les persones més buscades pel règim franquista. Va ser detingut el 30 de desembre del 1941, al centre de Madrid —al carrer Alcalà—, sotmès a un judici sense garanties processals i condemnat a mort. Durant la detenció i els interrogatoris va ser tan salvatgement torturat que el van haver d’afusellar assegut en una cadira perquè no es podia sostenir dempeus.

Però el més destacat de la història de Quiñones era la falsa identitat que cobria l’autèntica traça d’un personatge molt curiós. Segons la investigació historiogràfica, el veritable nom de Quiñones hauria estat Helmut Heine, nascut a la regió de la Bucovina (actualment Ucraïna, però llavors l’extrem oriental de l’Imperi austrohongarès), membre de la comunitat d’origen alemany establerta en aquell territori a finals del segle XVIII. Altres investigadors sostenen que, quan va entrar a l’estat espanyol, portava un passaport polonès expedit a nom de Yefin Granowdiski. En qualsevol dels dos casos, el que sí que és segur del tot és que Quiñones —amb la col·laboració d’un funcionari del Registre Civil de Gijón— havia suplantat la personalitat d’un difunt d’aquella zona.

En el decurs de les tortures que li van infligir, va delatar un comando clandestí, que va ser desarticulat. En aquell context, la direcció de Partit Comunista d’Espanya el va acusar de traïdor i el va demonitzar. La seva figura no seria rehabilitada fins al 1986, quan es va produir un profund canvi de direcció en el Partit Comunista d’Espanya, que rellevava tots els membres que tenien alguna relació amb la Guerra Civil (1936-1939). Com a anècdota, molts dels investigadors sostenen que durant molt de temps ningú no va sospitar que podia ser un agent estranger (del PCUS soviètic) infiltrat a la direcció del Partit Comunista d’Espanya, perquè havia estat capaç de parlar castellà amb accent asturià (el seu fals origen) i de parlar català amb les particularitats locals de Mallorca (l’illa de la seva esposa).