Tal dia com avui de l’any 1126, fa nou-cents anys, a la catedral de Lleó (llavors capital del regne d’Astúries-Lleó-Galícia), l’arquebisbe de Santiago i primat del regne lleonès Diego Gelmírez i una àmplia representació del poder nobiliari gallec i lleonès coronaven Alfons Borgonya, rei d’Astúries, de Lleó i de Galícia. Alfons era fill de la reina Urraca I (no hi havia cap llei que impedia a les dones asseure’s al tron de Lleó com a reines-titulars) i de Raimon de Borgonya, membre de la casa de Borgonya i rei-consort d’Astúries-Lleó-Galícia. I era net del rei Alfons VI d’Astúries-Lleó-Galícia i de Castella.

Alfons Borgonya va iniciar el seu regnat governant sobre un ampli territori peninsular que abastava des de les Ries Baixes (a l’oest) fins a les fonts del riu Duero (a l’est), i des de les costes cantàbriques (al nord) fins al riu Tajo (al sud). El rei Alfons I de Navarra-Aragó (conegut com “el Bataller”) no reunia ni la meitat del domini del lleonès. Només Ramon Berenguer III de Barcelona, que governava sobre els territoris de la Catalunya vella, Llenguadoc i Provença, podia competir amb Alfons, però amb la particularitat que la major part dels dominis del català eren fora de la península Ibèrica.

Per aquest motiu, Alfons es va fer anomenar “Imperator Totus Hispaniae” (Emperador de Tota Hispània). Sobretot, després de la mort del que havia estat el seu padrastre Alfons I de Navarra i Aragó —“el Bataller”—. Esgrimint aquest parentesc i un remot origen genètic comú, va reclamar la corona navarroaragonesa. Però mai no va projectar la seva ambició sobre els comtats catalans, que considerava una entitat política amb una història i una tradició molt allunyades de l’ideal hispànic de restauració de l’antiga monarquia visigòtica de Roderic, desapareguda amb la invasió àrab (segle VIII).

A la mort sense descendència directa del seu padrastre Alfons el Bataller (1134) es va produir la separació de Navarra i Aragó. La noblesa navarresa va coronar rei Garcia VI, parent llunyà del difunt. I la noblesa aragonesa Ramir el Monjo, germà del difunt. Tot i això, el lleonès va ocupar la vall del riu Jiloca i la ciutat de Saragossa, i no seria fins que els aragonesos van negociar la unió dinàstica amb Barcelona i el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona va esdevenir el nou sobirà d’Aragó que “l’emperador de tota Hispània” es retiraria a Sòria i renunciaria a combatre contra els catalans.