Tal dia com avui de l’any 1931, fa 95 anys, se celebraven les primeres eleccions des del cop d’estat del general Primo de Rivera (1923) que havia posat fi a mig segle de règim constitucional (1874-1923). El descrèdit del règim de Primo de Rivera (1923- 1930/31), que no havia pogut assolir cap dels objectius que pretenien justificar el cop d’estat i la dictadura; van impulsar el rei Alfons XIII – que, en el seu dia, havia donat suport entusiàstic al pronunciamiento militar – a prescindir de la figura del dictador- president del govern i a engegar un procés de restauració de la normalitat política, que s’iniciaria amb la celebració d’unes eleccions municipals. Aquests comicis van ser celebrats el 12 d’abril de 1931.

No obstant això, el rei Alfons XIII feia tard, i tant la seva figura com la institució de la corona havien quedat notablement erosionades. Per aquest motiu, i tot i que eren uns comicis municipals, els partits republicans – fins, pràcticament, unes setmanes abans clandestins –ho van plantejar com unes eleccions plebiscitàries i el vot d’aquelles eleccions va estar fortament polaritzat entre els partits monàrquics i els partits republicans. En el conjunt de l’Estat espanyol, els monàrquics van obtenir 41.338 regidors i els republicans 39.568. Però els partits republicans van guanyar en quaranta-dues de les cinquanta capitals de província. I ho van fer, especialment, en grans ciutats com Madrid, València, Sevilla o Bilbao.

A Catalunya va guanyar, àmpliament, la plataforma Esquerra Republicana de Catalunya (ERC); creada, tan sols, tres setmanes abans. A Catalunya, ERC va obtenir 3.219 regidors i va guanyar a la capital, Barcelona, (vint-i-cinc dels cinquanta regidors); i a les principals ciutats del país: Reus, Lleida, Girona, Sabadell, Vilanova i Figueres. I a Tarragona, Manresa i Vic van guanyar partits republicans en l’òrbita política i ideològica d’ERC. La monàrquica Lliga Regionalista, partit hegemònic a Catalunya entre 1907 i 1923, pagaria a les urnes la col·laboració d’alguns dels seus dirigents amb la dictadura: i obtindria 1.014 regidors. Només va guanyar en quatre ciutats de més de 10.000 habitants (l’Hospitalet, Terrassa, Mataró i Igualada).