Tal dia com avui de l’any 1936, fa 88 anys, a Melilla, Juan Seguí Almuzara, general de l’exèrcit espanyol a la reserva, donava l’ordre de rebel·lió a les guarnicions militars espanyoles de la ciutat. L’inici d’aquella rebel·lió es va produir a les 17 hores i 17 minuts, després que el general Mola, capità general de Navarra, hagués enviat un radiograma en clau adreçat al també general pròfug Sanjurjo (a Lisboa), al general Franco (destacat a Santa Cruz de Tenerife) i al general Seguí (retirat a la reserva militar a la ciutat de Melilla). Segons la investigació historiogràfica, l’objectiu d’aquell cop d’estat era aconseguir el poder d’una manera ràpida i violenta, i instaurar una dictadura militar. És important destacar que els colpistes no havien previst la restauració de la monarquia.
Durant el vespre del 17 de juliol, totes les guarnicions militars espanyoles del Protectorat del Rif (terç nord de l’actual Marroc) caurien sota el control dels rebels. L’endemà, dia 18 de juliol, els colpistes executarien la segona fase del pla de Mola: la rebel·lió de totes les guarnicions militars de la Península, excepte les de Catalunya. Durant la jornada del 18 de juliol, els rebels van aconseguir el control dels territoris de Galícia, Lleó, Castella la Vella, Navarra, Mallorca, Àlaba, Saragossa i Guadalajara.
En canvi, van fracassar a la resta de territoris de l’Estat espanyol, bé perquè l’aparell de govern republicà va convèncer els comandaments de no unir-se a la rebel·lió, bé perquè aquests comandaments no van gosar treure l’exèrcit al carrer o, després de treure'l, de seguida van tornar als quarters. Astúries, Cantàbria, Biscaia, Guipúscoa, Castella la Nova (amb Madrid), Extremadura, Andalusia, Múrcia, el País Valencià, Menorca, Osca i Terol restaven lleials a la República.
La darrera fase del pla de Mola es va dur a terme el 19 de juliol a Catalunya, i a Eivissa i a Formentera, que havien resistit la primera escomesa colpista del dia anterior. A les Pitiüses s’acabarien imposant els colpistes; a Catalunya, en canvi, la resposta de la Generalitat i de la població civil conduiria la rebel·lió militar al fracàs. Barcelona seria l’única ciutat del territori republicà que derrotaria la rebel·lió per la força de les armes. El 20 de juliol, amb el territori espanyol dividit en dues masses que no tenien prou força per a imposar-se l’una a l’altra, la situació derivaria d’un cop d’estat inicial a una guerra civil que duraria tres anys (1936-1939) i que causaria un milió de morts i més de mig milió d’exiliats.