Tal dia com avui de l’any 1956, fa 70 anys, s’iniciava un episodi meteorològic d’una durada de tres setmanes, marcat per una forta caiguda de temperatures que seria l’onada de fred més gèlida del segle XX. Segons les fonts documentals, durant aquestes tres setmanes (1 al 22 de febrer de 1956) es van produir quatre invasions consecutives de fred siberià (dimecres 1, diumenge 5, dissabte 11 i dilluns 13) que van fer caure els termòmetres a temperatures fins llavors totalment inèdites. L’observatori de l’Estany Gento (Vall Fosca – Pallars Jussà) va registrar una temperatura de 32 graus negatius, la més baixa de la història de Catalunya i de la península Ibèrica des que es disposa de dades meteorològiques.

Aquest fenomen es va produir per la presència d’un potent anticicló estacionat al quadrant nord-occidental del continent i d’una important borrasca sobre la Mediterrània. El gradient generat entre aquests dos centres d’acció propiciaria l’escalament d’aire molt fred, fenomen que coneixem com a “entrada d’aire fred siberià”. Algunes ciutats europees van datar temperatures mínimes mai conegudes des que hi ha registres: 35 graus negatius a Sant Petersburg (Rússia) i a Múnic (Baviera – Alemanya), o 32 graus negatius a Innsbruck (Tirol – Àustria). I els grans rius continentals —en el seu curs mitjà i baix— com la Garona, davant Tolosa de Llenguadoc; el Rin, davant Colònia; o el Danubi, davant Viena; es van glaçar.

A Catalunya, a més dels 32 graus negatius de l’Estany Gento; al Turó de l’Home i a Vielha, el mercuri va baixar fins als 20 graus negatius. A Puigcerdà fins als 16 graus negatius. A Girona, a Cervera, a Tàrrega, a Reus i a Sant Sadurní fins als 11 negatius. I a Barcelona fins als 7 negatius. La premsa de l’època relata que en algunes platges de l’Alt Empordà i del Rosselló l’aigua del mar es va glaçar. I explica que les setmanes anteriors havien estat dominades per un temps de bonança que animaria els pagesos a podar les oliveres i que a causa d’aquesta fredorada –que va agafar la sàvia dels arbres en ascens– es produiria el trencament de troncs i branques i a la zona de l’Alt Empordà es perdrien les ¾ parts d’aquest conreu.