Tal dia com avui de l’any 1976, fa 50 anys, es produïa una fuga massiva de presos del penal de Segòvia, denominat oficialment Centro Penitenciario de Cumplimiento i, des del final de la Guerra Civil (1939), destinat a centre de reclusió de dissidents polítics del règim nacionalcatòlic de Franco. Aquella fuga va ser protagonitzada per vint-i-nou reclusos: vint-i-quatre presos bascos d’ETA (Euskadi Ta Askatasuna) i cinc presos catalans del FAC (Front d’Alliberament Català), del MIL (Moviment Ibèric d’Alliberament), del FRAP (Front Revolucionari Antifeixista Patriota) i del PCE (Partit Comunista d’Espanya).

Aquella operació es va començar a planificar l’any anterior (1975), però va ser avortada pels vigilants del penal perquè Mikel Lejarza, àlies el Lobo, delator dels serveis de seguretat del règim i infiltrat a l’estructura d’ETA, va interceptar els plànols del clavegueram de la presó per on estava prevista la fuga. No obstant això, els presos no es van donar per vençuts i, aprofitant que els lavabos d’aquell edifici penitenciari tenien doble paret, van excavar un túnel que els conduiria fins al sistema de clavegueram de la ciutat de Segòvia i, després de recórrer uns 800 metres, fins a una zona industrial on els esperava un comando exterior de suport.

El comando exterior de suport els va ocultar al tràiler d’un camió carregat de fusta que els va conduir fins al poble d’Aurizberri (Auñamendi, Navarra), a uns sis quilòmetres de la muga ('la frontera entre els estats espanyol i francès'). Els evadits van ser allotjats en una borda de muntanya ('una casa de pastor') a l’espera d’un mugalari ('persona que ajuda a travessar la frontera') que els conduiria a Iparralde ('País Basc francès'). Però un error de coordinació (es diu que algú es va equivocar quan va donar la contrasenya i el mugalari no es va presentar) va provocar la inquietud del grup. A negra nit i sense ajut, es van emboscar en direcció a la muga, però la foscor i la boira els van desorientar.

Durant les hores següents, van ser descoberts, perseguits i tirotejats per la Guàrdia Civil. A la fageda de Sorogain, la Guàrdia Civil va tirotejar mortalment Oriol Solé Sugranyes, activista del Moviment Ibèric d’Alliberament (llibertari i marxista), que juntament amb 21 companys de fuga —totalment desarmats— es van lliurar en aquell moment. Dos dies després, uns altres dos evadits van ser detinguts a Aoiz i, l’endemà, un tercer a Itoiz. En canvi, els quatre restants —tres bascos i el català Carles Garcia Solé, activista del Front d’Alliberament de Catalunya— es van amagar en una casa d’Aurizberri i durant els dies següents van aconseguir passar a Iparralde.