Tal dia com avui de l’any 1986, fa 40 anys, a Lausana (Confederació Helvètica), el Comitè Olímpic Internacional (COI) —reunit a la seva seu de l’Olympic House, a la vora del llac Léman—, després de dirimir entre diverses ciutats candidates (Barcelona, París, Belgrad, Brisbane, Amsterdam i Birmingham), designava la candidatura de la capital catalana per a l’organització dels XXV Jocs Olímpics de l’era moderna, que s’havien de celebrar l’estiu del 1992.
Aquella cerimònia de designació passaria a la història per tres moments fonamentals. El primer gran moment el protagonitzaria Joan Antoni Samaranch (Barcelona, 1920), president del Comitè Olímpic Internacional (COI), quan, des del faristol i protocol·làriament, va anunciar que l’elecció del COI havia recaigut en Barcelona. Va ser amb la frase, en francès (llengua oficial del COI): "...a la ville de... Barcelona" (el nom de la ciutat el va pronunciar en català).
El segon gran moment d’aquella designació es va produir quan la representació de la ciutat, encapçalada per l’alcalde Pasqual Maragall (Barcelona, 1941) i que era present a l’auditori de la seu del COI a Lausana, va sentir la frase de Samaranch. Un sentiment d’immensa alegria es va apoderar de la delegació barcelonina. I aquesta alegria va quedar immortalitzada per sempre en la gestualitat familiar i desimbolta de l’alcalde Maragall.
I el tercer gran moment es va produir a Barcelona. Milers de voluntaris de la candidatura Barcelona' 92 s’havien concentrat als carrers, pendents d’unes grans pantalles de televisió instal·lades per l’Ajuntament de la ciutat que retransmetien en directe la designació. Quan el president Samaranch va pronunciar el nom "Barcelona", els milers de voluntaris i els milers de veïns que s’hi havien afegit van esclatar d’alegria. Barcelona iniciava una cursa per a posicionar-se al món.