Tal dia com avui de l'any 1706, fa 320 anys, Carles d'Habsburg, candidat a la corona hispànica a la guerra de Successió (1705-1715), jurava els Furs valencians i es convertia, automàticament, en sobirà del regne de València. Carles d’Habsburg (coronat Carles III a Barcelona) seria el darrer monarca que juraria els Furs valencians. L'any següent, el primer Borbó hispànic, després d'una campanya militar de conquesta del país a sang i foc, liquidaria els Furs. I el regne de València perdria les seves històriques institucions de govern i el seu corpus legislatiu i quedaria reduït a la categoria de simple província de Castella.
En esclatar el conflicte successori hispànic, la immensa majoria de pobles, viles i ciutats del regne de València s’havien posicionat a favor de la candidatura austriacista. La traça clarament centralista, castellanista i despòtica que l'administració borbònica havia mostrat des de la coronació de Felip V (1701) havia inclinat, a poc a poc, els països perifèrics de la monarquia hispànica cap a la candidatura Habsburg. A més a més, al País Valencià, el partit austriacista tenia un component popular i revolucionari amb un contingut clarament antisenyorial. Basset, el gran heroi austriacista valencià, tindria molts problemes a causa d'aquest component.
L'exèrcit de Basset, amb la col·laboració de les elits mercantils del cap i casal, va aconseguir el domini de la totalitat del territori valencià. A l'inici del conflicte, Basset desembarcava a Dénia, derrotava la guarnició militar borbònica i obria el pas cap a València. L'entrada de Basset al cap i casal crearia l'escenari propici per a la jura de Carles d’Habsburg dels Furs valencians. Set mesos més tard, amb la desfeta austriacista a Almansa (25 d'abril del 1707), el país acabaria caient en mans dels borbònics, que justificarien l'enderroc de la nació valenciana i la liquidació dels Furs que l'articulaven, argumentant un "justo derecho de conquista".