Tal dia com avui de l’any 1995, fa trenta anys, el volcà Soufrière Hill entrava en erupció i devastava l’illa de Montserrat, situada a l’extrem nord de l’arc insular anomenat Petites Antilles. La part nord d’aquest arc, on està situada l’illa de Montserrat, és anomenada "illes de Sotavent". La colada volcànica va cobrir ràpidament la meitat sud de l’illa (una superfície d’uns 50 quilòmetres quadrats) i va obligar a evacuar la pràctica totalitat de la població insular (unes 10.000 persones).
Posteriorment, s’han produït diverses rèpliques d’aquella erupció que han impedit la recuperació de l’aparell econòmic (agrícola i turístic), de la xarxa urbana (ciutats i pobles) i de la massa demogràfica. Plymouth, la capital històrica (amb 1.500 habitants abans de l’erupció del Soufrière Hill), va quedar deshabitada per sempre i reduïda a la condició de “ciutat fantasma”. La població actual de l’illa és d’uns 5.000 habitants i depèn, en gran manera, dels ajuts públics que rep de l’estat britànic.
L’illa de Montserrat va ser albirada pels europeus, per primer cop, durant el segon viatge colombí (1493). Aquell comboi, format per un mínim de disset naus i que havia estat noliejat amb un propòsit clarament colonitzador —a diferència del primer, que tenia un objectiu exploratori— estava tripulat per un important grup de catalans, entre els quals hi havia el lleidatà Bernat Boïl, monjo del monestir de Montserrat i primer bisbe europeu del Nou Món, i que seria qui va donar nom a l’illa.
L’illa de Montserrat quedaria cartografiada per les autoritats colombines de l’illa Hispaniola (1493-1500), però mai no seria colonitzada per la monarquia hispànica. El 1632, els anglesos la van envair per a expulsar-ne els corsaris neerlandesos i la van incorporar als seus dominis. Va ser colonitzada per pagesos anglesos i irlandesos, que hi van introduir una gran quantitat d’esclaus de raça negra. Actualment, és un territori britànic d’ultramar que, per raons òbvies, és conegut com la "Pompeia del Carib".