Noranta minuts mal comptats, si descomptem el temps obligat per a les salutacions i les fotos de rigor, han estat reunits els presidents Salvador Illa i Carles Puigdemont a la delegació de la Generalitat a Brussel·les. La foto que tant ha molestat la dreta rància espanyola, en considerar un acte de vassallatge que el president de la Generalitat s'hagi hagut de desplaçar fins a la capital comunitària per reunir-se amb el president a l'exili, no té, ara per ara, un balanç definitiu. Bàsicament, perquè Illa i Puigdemont es van limitar a fer sengles tuits sobre la trobada, en els quals el primer feia un elogi del diàleg com a motor de la democràcia perquè Catalunya continuï avançant, i el segon agraïa l'amabilitat i la conversa. També recordava a la xarxa social X que, en situació de normalitat democràtica, aquesta reunió s'hauria fet fa molts mesos i no a Brussel·les sinó al Palau de la Generalitat i concloïa que era un exemple que no vivim en una situació de normalitat.

La reunió de Brussel·les suposa fer evident que la llei d'amnistia no ha complert tot el seu propòsit. Ni tampoc el seu objectiu prioritari: tornar a la vida civil i política tots els actors del referèndum de l'1 d'octubre, la proclamació d'independència pel Parlament de Catalunya i els casos judicials relacionats amb el procés. L'alta magistratura espanyola ha segat fins ara aquesta possibilitat, desautoritzant l'aprovat per les Corts Generals i convertint-se en un poder plenipotenciari, on els seus tentacles van molt més enllà del poder constitucional encomanat als tribunals. També obre la porta a una futura cita entre Pedro Sánchez i Puigdemont la portaveu del govern espanyol, la ministra Pilar Alegría, que al terme del Consell de Ministres va reiterar que aquesta trobada es produiria, encara que no hi havia una data fixada.

La reunió de Brussel·les suposa fer evident que la llei d'amnistia no ha complert tot el seu propòsit. Ni tampoc el seu objectiu prioritari: tornar a la vida civil i política tots els actors del referèndum, la proclamació d'independència i els casos judicials del procés

Una font coneixedora del desenvolupament de la reunió resumia la trobada com a educada, però sense res concloent ni substancial a destacar. És evident que, més enllà d'aquesta valoració sobre els resultats, es va abordar la complexitat de la política espanyola, amb la majoria d'investidura feta mil bocins, i la situació de la política catalana, on Junts és el principal partit de l'oposició, encara que en alguns aspectes està més a prop el PSC de Junts, i viceversa, que dels dos socis, Esquerra Republicana i els comuns, que donen suport parlamentàriament al Govern de Salvador Illa. Respecte a la política espanyola, Illa no devia obtenir una foto gaire diferent de la recollida pel president José Luis Rodríguez Zapatero després de la reunió celebrada a Suïssa a finals de la passada setmana. Retrets pels incompliments i una valoració molt negativa dels gairebé dos anys de diàleg entre el PSOE i Junts. En aquest context, els pressupostos generals de l'Estat que projecta Pedro Sánchez és, ara com ara, una utopia que prosperin.

La jornada del president Illa a Brussel·les va ser realment un vist i no vist: trobada amb Puigdemont i visita al Parlament Europeu, on s'inaugurava una exposició sobre el mil·lenari de l'abadia de Montserrat, el màxim responsable de la qual, l'abat Manel Gasch, es va reunir amb Puigdemont a Waterloo. En total, unes sis hores a la capital comunitària. El president a l'exili ha convocat per a aquest dimecres primer una reunió de la restringida comissió permanent de Junts i més tard una altra reunió de la comissió executiva. Serà allà on es farà el primer balanç de la reunió Illa-Puigdemont i on es trobaran els més partidaris de continuar negociant amb el PSOE, perquè les expectatives del PP són d'una enorme dependència de Vox i d'aquells més partidaris de no votar res dels socialistes al Congrés fins que hi hagi un canvi d'actitud real a les carpetes que han estat objecte de diàleg aquests dos últims anys. Enmig de tot això, el temor de Junts que els casos de corrupció del PSOE acabin esquitxant-los electoralment per no haver sabut distanciar-se'n a temps.