Tal dia com avui de l’any 1825, fa 200 anys, al paratge de Piedra Alta, a Florida d'Uruguai (a 100 quilòmetres al nord de Montevideo), un grup de 33 representants polítics de totes les contrades del país (els “Treinta y tres orientales”), proclamaven la independència la Província Oriental (actualment, República de l'Uruguai) i l’inici de les negociacions per a la incorporació del territori a les Províncies Unides de Riu de la Plata (actualment, República Argentina). La Província Oriental havia estat envaïda per les forces colonials portugueses i incorporada a la colònia del Brasil durant la Guerra de la Independència de Riu de la Plata (1810-1815), però la seva composició sociològica no havia variat, i els vincles econòmics, culturals i familiars amb l’altra riba de l’estuari es conservaven.

No obstant això, el 1828 es van trencar les negociacions i els uruguaians van optar per crear el seu propi Estat. El 24 d’octubre de 1830, l’Assemblea Constituent nomenava Luis Eduardo Pérez Pagola primer president provisional. Des de llavors, l'Uruguai, el país políticament més estable de Sud-amèrica, ha tingut 42 presidents constitucionals, dels quals quatre són de la família Batlle (Llorenç, Lluís, Jordi, Josep Pau), arribada a Montevideo des de Sitges l’any 1800 i la nissaga presidencial més prolífica de la història de l'Uruguai. Entre els presidents uruguaians d’origen català també en trobem tres més: Joan Francesc Giró i Josep Maria Pla (durant el segle XIX); i l’actual president Luis Alberto Lacalle Pou, rebesnet dels catalans Joan Pou i Jacinta Orfila, emigrats a Colonia de Sacramento cap al 1870.

L'Uruguai sempre ha tingut un vincle molt sòlid amb Catalunya. L’any 1944, coincidint amb el quart aniversari de l’afusellament del president Companys, la Intendencia Municipal de Montevideo (l’ajuntament) presidida per Juan Pedro Fabini (del progressista Partido Colorado) inaugurava la plaça Lluís Companys, la primera via pública del món que portaria el nom del president de Catalunya assassinat pel règim franquista. En aquella plaça que, des de llavors, s’ha anomenat ininterrompudament Lluís Companys, es va inaugurar el primer monument públic del món dedicat a la figura del president màrtir. El monument seria fabricat amb el material que va donar una pedrera propietat d’una família catalana i els honoraris de l’escultor serien desemborsats pel Centre Català de Montevideo.