Tal dia com avui de l’any 1875, fa 150 anys, i en el context de la III Guerra Carlina (1872-1876), les tropes de l’exèrcit liberal espanyol, comandades pel general Martínez-Campos, ocupaven la Seu d’Urgell, la darrera plaça carlina de Catalunya i la darrera seu de la Generalitat restaurada pel comandament carlí l’1 d’octubre de 1874. Aquella operació va tenir un gran impacte, perquè el tercer conflicte carlí només s’havia lliurat en camps de batalla de Catalunya i del País Basc, i amb la caiguda de la Seu d’Urgell, els carlins perdien la plaça més important que els restava en aquell moment. A Catalunya la guerra va concloure tan sols tres mesos més tard (19 de novembre de 1875).

Els carlins catalans i bascos eren foralistes, i a més de lluitar per a reinstaurar un règim polític tradicionalista (una monarquia autoritària, un govern aristocràtic i l’expulsió dels burgesos del poder); també combatien per a la recuperació del règim foral liquidat a sang i foc després de l’ocupació borbònica de 1714. Els carlins catalans defensaven la restauració de la Generalitat —la institució de govern— i la dels Tres Comuns —la representació dels estaments tradicionals, equivalents al Parlament modern—. El seu extraordinari grau de compromís amb la causa carlina, seria decisiu perquè, l’abril de 1874, el pretendent Carles de Borbó i Àustria-Este (Carles VII en la nomenclatura carlina) promulgués la restauració de la Generalitat.

Entre octubre de 1874 i gener de 1875, la Generalitat restaurada pel comandament carlí català va tenir poder efectiu sobre la meitat nord del territori del Principat (la part que controlaven militarment). Entre octubre i desembre de 1874, va estar presidida pel general carlí Rafael Tristany i Parera (Ardevol, Solsonès, 1814 – Lorda, Occitània, 1899) I entre desembre de 1874 i agost de 1875, va ser presidida pel general carlí Francesc Savalls i Massot (La Pera, Baix Empordà, 1817 – Niça, 1885); tot i que en la darrera fase de vigència de la institució (març-agost, 1875) i a causa de l’evolució del conflicte, va funcionar sobre un territori molt limitat (el Pirineu central i occidental) i amb una capacitat de govern mínima.

Entre octubre i desembre de 1874; la Generalitat va estar emplaçada a Olot. A la capital de la Garrotxa, que llavors era també la capital del comandament carlí a Catalunya, el general Tristany va jurar el càrrec com a 122è president, tot i que mai li ha estat reconegut aquest ordinal. Posteriorment, entre gener i març de 1875, coincidint amb la primera part del mandat del general Savalls (a qui correspondria el 123è en l’ordinal de president), Olot va estar permanentment amenaçada per les tropes liberals, i la seu de la Generalitat va ser traslladada a Sant Joan de les Abadesses. I, finalment, entre abril i agost de 1875, i amb la gestió sobre un territori molt limitat i amb uns recursos precaris, va estar emplaçada a la Seu d’Urgell.