Tal dia com avui de l’any 1876, fa 150 anys, a San Remo (llavors regne d’Itàlia); moria Maria Victòria dal Pozzo della Cisterna; esposa d’Amadeu de Savoia, que havia estat rei d’Espanya entre 1870 i 1873. Amadeu havia estat elegit pel general Prim i votat per les Corts espanyoles per a rellevar Isabel II, destronada i expatriada durant la Revolució Gloriosa de 1868. El general Prim, home fort del poder espanyol, s’havia fixat en Amadeu per què, en aquell moment la nissaga piemontesa Savoia, columna vertebral del projecte unificador italià (1848-1870) era considerada la dinastia reial més moderna d’Europa, en contraposició als Borbons espanyols que estaven catalogats com els més rancis i corruptes del continent.
Maria Victòria havia nascut el 1847 a París, mentre el seu pare – el diplomàtic piemontès d’origen sard Carlo del Pozzo – desplegava una missió diplomàtica a la capital francesa. Poc després, la família retornaria a Torí (1848) i la prematura mort del diplomàtic va sumir la casa en un escenari dantesc: la mare, molt afectada psicològicament, es negaria a soterrar el difunt i vetllaria el cadàver durant setmanes fins que va emmalaltir i morir la germana petita de Maria Victòria. En aquell context tràgic, uns familiars van rescatar Maria Victòria, la van criar i li van donar una curosa educació (parlava sis idiomes) que seria el que desvetllaria l’interès de la família del seu futur marit. El 30 de maig de 1867, als dinou anys, va ser casada amb Amadeu de Savoia.
El 31 de desembre de 1870, Amadeu i Maria Victòria van arribar a Madrid per a ser coronats reis d’Espanya. Però el dia anterior havia mort, producte d’un atemptat, el general Prim; el seu principal valedor; i el seu regnat va començar sense els suports que li havien promès. Fins a l’abdicació de 1873, Maria Victòria va dedicar una part important del seu temps a la tasca de reorganització i potenciació del sistema sanitari religiós que atenia les classes populars de Madrid. En l’exercici de la seva tasca, es contagiaria de tuberculosi i a l’abdicar Amadeu, seria el que s’emportaria d’Espanya. Moriria tres anys després, als vint-i-nou, a la residència familiar de Vila Dufour, a San Remo Era mare de tres fills; de set, sis i tres anys.