Tal dia com avui de l’any 1925, fa 100 anys, a l’estadi de les Corts, del FC Barcelona, i poc abans de l’inici del partit de futbol entre l’equip blaugrana i el CE Júpiter, a benefici de l’Orfeó Català, el públic que omplia les grades va xiular l’himne espanyol. Va ser el primer cop que l’afició d’un equip de futbol xiulava l’himne espanyol; el primer cop que es xiulava l’himne espanyol en un estadi de futbol, i va ser, també, la primera d’una sèrie de vegades que, durant els cent anys posteriors, l’afició del FC Barcelona i en diferents estadis xiularia l’himne espanyol.
Aquells fets es van produir quan la banda musical d’un vaixell de la Royal Navy britànica, atracat al port de Barcelona, convidada al partit, va interpretar la Marcha Real i les més de 12.000 persones que omplien l’estadi de les Corts van respondre amb una gran i sonora xiulada. Tot seguit, la mateixa banda musical va interpretar el “God Save the Queen” —l’himne de la Gran Bretanya— i el públic de les Corts va reaccionar amb un gran aplaudiment. Mai es va saber si la reacció del públic —la xiulada i l’aplaudiment— va ser espontània o planificada, però sí que se sabia la raó que explicava la reacció del públic. Quasi dos anys abans (setembre, 1923), el rei Alfons XIII i el general Primo de Rivera havien perpetrat un cop d’estat, i un nou règim dictatorial havia intervingut i desballestat la Mancomunitat de Catalunya, que amb escassos recursos estava impulsant la modernització del país; havia il·legalitzat els partits polítics, els sindicats, els ateneus i els esbarts, i havia prohibit l’ús públic de la llengua catalana i l’exhibició pública de la senyera (que s’havien recuperat durant l’època de la Mancomunitat, 1914-1923).
El poder espanyol ho va veure com un desafiament i van declarar el club "desafecto a España". El govern civil provincial, seguint ordres del govern dictatorial de l’Estat, va obrir un expedient de clausura de l’estadi i li van imposar un tancament de sis mesos, i van obrir un expedient d’expulsió de territori estatal del president Joan Gamper (era ciutadà suís) i va ser obligat a abandonar casa seva, els seus negocis i la seva família. Aquell fet resultaria decisiu en la història del club, que assumia el relleu de les entitats proscrites i passava a anar al capdavant del catalanisme.