Tal dia com avui de l'any 1926, fa 100 anys, al Teatre Novetats de Barcelona (carrer de Casp, 1), s'estrenava l'obra de teatre Pel dret diví, escrita en català pel dramaturg Àngel Guimerà i representada en català per la Companyia Catalana del Teatre Novetats, amb la col·laboració de la Companyia d'Enric Borràs. Àngel Guimerà havia mort dos anys abans (18 de juliol de 1924) deixant inconclusa l'obra, que havia estat completada pel seu amic, el també dramaturg en llengua catalana Lluís Via. En aquell moment, l'ús públic de la llengua catalana estava prohibit pel règim dictatorial d'Alfons XIII i Primo de Rivera, però aquella estrena va ser un èxit de públic i una exhibició de múscul reivindicatiu d'afirmació nacional catalana.
Pel dret diví era un drama dividit en tres actes, de tipus historicoromàntic, que s'havia inspirat en el corpus llegendari medieval germànic. L'argument girava al voltant de la figura del jove rei Hildebrand —representat per Enric Borràs—, que representava l'absolutisme monàrquic i la legitimitat del poder lligat a la voluntat de Déu. I a partir d'aquest personatge central gravitaven les figures de Desirac, un personatge intrigant que, mogut per l'enveja, traïa el monarca; o Cabirol, que, dominat per la gelosia, es convertia en un instrument involuntari de la trama de conspiració. A Pel dret diví, Hildebrand exerceix el mateix rol que Sebastià, el personatge que representa el cacic rural investit d'un poder absolut a Terra baixa, la gran obra d'Àngel Guimerà.
Pel dret diví seria l'obra pòstuma d'Àngel Guimerà, l'autor teatral català més important, popular i amb més projecció internacional de la seva època (a cavall dels segles XIX i XX) i figura clau de la Renaixença, per la seva contribució a la normalització i a la restauració del prestigi de la llengua catalana en l'àmbit cultural i escènic. I seria, també, una obra que marcaria la continuïtat del gènere del teatre de passions, que portaven a l'escena les grans tensions morals de la societat de l'època: els conflictes de poder i la lluita de l'individu contra els absolutismes —els règims monàrquics i el pretès dret d'herència del poder— i les injustícies socials —les lleis imposades.