Quan el passat 4 de setembre del 2023, en ple festeig de l'esquerra espanyola per arrencar el suport de Junts per Catalunya a la investidura de Pedro Sánchez, la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, va viatjar fins a Brussel·les per entrevistar-se amb Carles Puigdemont al Parlament Europeu, tot van ser somriures, bones paraules i, òbviament, grans elogis per part de la delegació de Sumar i els Comuns. Hi ha multitud d'imatges d'aquella visita, que, vista amb perspectiva, tampoc va ser ni de bon tros definitiva per a la investidura de Sánchez, però va servir per palesar una obvietat: tot serveix per conservar el poder, i se li poden demanar igual els vots a Manuel Valls perquè voti Ada Colau per ser batllessa de Barcelona que a Carles Puigdemont per poder continuar a la Moncloa. "Aquests són els meus principis, i si no li agraden, en tinc d'altres" és una de les cites més cèlebres atribuïdes a l'humorista estatunidenc Groucho Marx, reflectint un humor cínic sobre la manca de conviccions fermes que l'espai polític de Sumar ha perfeccionat al màxim aquests anys.

En aquella cita de Brussel·les, en què tot va ser encens cap a Puigdemont per la seva resistència política i, òbviament, el compromís d'aprovar una llei d'amnistia que permetés el retorn dels exiliats i l'arxivament judicial de totes les causes pendents contra els implicats en el procés, hi eren presents, per part de l'espai polític a l'esquerra del PSOE, l'avui ministre de Cultura, Ernest Urtasun, i Jaume Asens. A Puigdemont l'acompanyaven l'exconseller Toni Comín i Josep Lluís Alay, responsable de l'oficina política del president a l'exili i una de les seves persones de màxima confiança. Tot va ser una catifa d'elogis, ja que calia lligar els set vots. Fins i tot Urtasun, que va ser eurodiputat entre el 2014 i el 2023 i que, per tant, va coincidir a l'Eurocambra amb Puigdemont, que va tenir-hi escó entre el 2019 i el 2024, va estar reverencial. Aquest fet encara avui es recorda, perquè en els tres anys que havien coincidit a l'Europarlament, feia el possible per no mirar Puigdemont a la cara quan es trobaven al ple o en un dels passadissos.

'Aquests són els meus principis, i si no li agraden, en tinc d'altres' és una de les cites més cèlebres atribuïdes a l'humorista nord-americà Groucho Marx, reflectint un humor cínic sobre la manca de conviccions fermes que l'espai polític de Sumar ha perfeccionat al màxim aquests anys

Això no s'ha oblidat i en aquell moment va tenir importància per conèixer la dimensió humana del personal i el que es podia fer per set vots. Després, Urtasun arribaria a ministre de Cultura, i aquests dies és d'actualitat per insistir en el fet que la sentència que avala la devolució dels murals al Monestir de Sixena ha de complir-se. Això sí, el 'Guernica' no es pot cedir temporalment al País Basc. Diferents vares de mesurar, peces extremadament fràgils en tots dos casos, però sempre la moneda acaba caient a favor d'una posició marcadament espanyolista. Doncs bé, Yolanda Díaz, amb el mantell de vicepresidenta i, potser, desprotegida de la necessitat de pensar en el seu futur polític, ja que no es presentarà a les pròximes eleccions i omple la seva agenda d'actes com assistir als Oscars de Hollywood, ha anat a Onda Cero a declarar el següent: "Junts té un projecte que no només és racista, és que és classista" i "Estan cometent el mateix error [Junts] que Feijóo. Tots dos treballen per a l'extrema dreta".

Aquestes declaracions han provocat una reacció immediata de Puigdemont, la ruptura de relacions per les greus acusacions i el recordatori a Yolanda Díaz que la pròxima vegada demani al PP els vots per ser vicepresidenta i "potser viurà millor”. Si el govern de Pedro Sánchez és incapaç de tirar endavant cap projecte polític de rellevància, aquesta situació el deixa encara més en la posició agònica en què es troba: el Parlament espanyol com a caixa de ressonància per escoltar desqualificacions, però no per governar. I això que, il·lusament, la Moncloa sempre ha jugat amb l'espantall d'una possible aprovació de pressupostos generals de l'Estat que ni ha estat, ni és, ni se l'espera. Calia controlar el relat que l'esperança no es podia perdre, fins i tot sabent que aquest govern no tindrà mai pressupostos, duri el que duri la legislatura, i Pedro Sánchez aconseguirà una fita difícilment superable en el futur i de rècord Guinness: una legislatura sense haver aprovat cap pressupost. Els últims, els del 2023, van ser aprovats pel Congrés el 24 de novembre del 2022. A veure qui ho supera!