El rellotge de la rendició s'ha posat en marxa per a Hamàs: si abans de diumenge a les 6 de la tarda, hora espanyola, no ha acceptat per complet el pla de pau proposat per Donald Trump, aquest ha assegurat que es desfermarà l'infern en aquella zona com ningú no ha vist mai. Són paraules exactes del president nord-americà a les xarxes socials, a la seva plataforma Truth Social. Després que Trump i Netanyahu es fotografiessin a la Casa Blanca, acceptant el primer ministre israelià —aparentment a contracor— la proposta de 20 punts del president dels Estats Units, Hamàs ha dit que està disposat a alliberar tots els ostatges israelians i discutir el pla de pau de Trump.
Tot i que és prou conegut el llenguatge grandiloqüent i amenaçador de Trump per forçar un moviment dels seus rivals, en el tema de la seva proposta de pau, el president nord-americà es presenta amb l'esquena coberta per doblegar el silenci de Hamàs. Té el suport dels països europeus, el de Rússia i el de la majoria dels països afectats del Pròxim Orient —Egipte i Qatar tenen reserves—, començant pels que van subscriure els Acords d'Abraham el 2020. A més, Hamàs està desmembrat internament i la invasió de Gaza, on ja hi ha els tancs israelians, els deixaria sense capacitat per refer-se i sense aliats a la zona. En aquest context, l'expressió de Trump que es desfermarà l'infern només pot voler dir que els Estats Units donaran llum verda perquè Netanyahu actuï sense cap contrapès.
L'expressió de Trump que es desfermarà l'infern només pot voler dir que els Estats Units donaran llum verda perquè Netanyahu actuï sense cap contrapès
Malgrat que a principis de setmana, un funcionari de Hamàs declarava que alguns punts del pla de Trump són inacceptables, aquest divendres a última hora, el grup islamista ha accedit a discutir part del pla. Segons l'extens pla de Trump, Hamàs lliuraria els 48 ostatges que encara té en el seu poder, una vintena dels quals es creu que són vius, durant les 72 primeres hores de l'alto el foc; abandonaria el poder a Gaza i lliuraria les armes. Com a contrapartida, Israel aturaria l'ofensiva militar i abandonaria gran part del territori. Permetria la reconstrucció del territori i l'entrada d'ajuda humanitària. El territori d'uns dos milions de palestins quedaria sota la governança internacional, supervisada pel mateix Trump i l'exprimer ministre anglès, Tony Blair.
Si per a Hamàs el comptador definitiu s'ha posat en marxa, per a Trump també, ja que les urgències tenen molt a veure amb el fet que dimarts farà dos anys dels atacs del 7 d'octubre contra Israel, en què van morir 1.195 persones (776 civils, 35 dels quals eren menors, i 373 militars) i la captura de 251 ostatges, que van ser transportats a la Franja de Gaza. Aquest atac va ser el més mortífer de la història recent d'Israel i el president Joe Biden el va descriure com la pitjor massacre de jueus en un sol dia d'ençà de l'Holocaust. La resposta d'Israel en aquests dos anys de guerra s'ha traduït en més de 66.000 morts en atacs sobre Gaza, segons el Ministeri de Salut del territori.
Malgrat que la possibilitat d'acord ja és real després del recent anunci de Hamàs, els suports internacionals a Trump podrien no ser suficients per tancar l'acord diumenge, com vol el president nord-americà.