En el mateix dia s'han donat a conèixer dues dades que tornen a demostrar la importància del turisme en l'economia catalana. En primer lloc, el sector hoteler ha registrat les millors dades d'un mes de juliol, amb 2,6 milions de clients i 141 euros per habitació. Amb aquestes dades, els hotels de Catalunya encadenen quatre mesos consecutius amb rècords mensuals, havent-se assolit xifres històriques cada mes, excepte el març. La segona notícia té a veure amb els creuers a la ciutat de Barcelona, sempre objecte de discussió si el nombre de visitants és o no excessiu. Doncs bé, el port de Barcelona lidera la recepció de visitants amb vaixell de l'Estat espanyol amb un terç dels creueristes: 2,1 milions en el primer semestre de l'any.

Encara que les dades del sector hoteler són parcials i falta el sempre desitjat mes d'agost per al sector, res no apunta que no s'hagi seguit el mateix camí. Dels 2,6 milions de viatgers que s'han allotjat en hotels catalans, Barcelona s'emporta gairebé la meitat dels visitants i totes les demarcacions milloren els seus registres de l'any passat, amb l'excepció de Tarragona. Els anys durs de la pandèmia és obvi que han passat i el turisme aporta entre el 12% i el 14% del PIB —un percentatge similar del total d'ocupats—, amb una contribució notable a l'economia catalana i, per més que sigui injuriat per diferents sectors, sense que tingui un substitut a l'aportació que suposa per a la creació d'ocupació i el benestar dels catalans.

El tema formarà part de l'agenda amb les contradiccions que es produeixen entre l'òptim, el possible i el necessari. La pregunta és com actuar sense matar la gallina dels ous d'or?

Malgrat això, és evident que la creixent massificació del turisme serà present d'una manera o altra al debat polític dels pròxims temps, amb una posició molt extrema d'alguns partits d'esquerra, que ha quallat en sectors de la societat catalana. Només cal veure les protestes que s'han traslladat al carrer i l'assistència que han tingut, molt superior a les del passat. El tema, per tant, formarà part de l'agenda amb les contradiccions evidents que es produeixen entre l'òptim, el possible i el necessari. La pregunta és com actuar sense matar la gallina dels ous d'or?

L'alcalde de Barcelona va anunciar recentment l'eliminació de 10.000 pisos turístics a la capital d'aquí a cinc anys perquè tornin a tenir ús residencial. És una bona mesura. Com també ho és l'increment de les taxes turístiques. En un mercat en creixement és obvi que encara hi ha marge i molt millor si són acordades amb el sector, que ha de ser sensible a les noves realitats perquè el tema no s'escapi de les mans. El mateix criteri s'ha d'aplicar en molts municipis costaners. Més val mesures quirúrgiques ara que actuar amb mesures dràstiques en el futur. Encara s'és a temps del primer.