La decisió del Tribunal Suprem dels Estats Units afirmant que el president Donald Trump ha violat la llei federal en imposar unilateralment aranzels generalitzats a tot el món suposa la primera gran derrota del mandatari nord-americà d'ençà del seu retorn a la Casa Blanca. La posició de la Cort Suprema del país té diverses derivacions: per una banda, la qüestionada política exterior de la Casa Blanca i, per l'altra, l'agenda econòmica del president, ja que Trump ha fet servir indiscriminadament els aranzels per llançar-los als seus adversaris polítics, i ara li tornen com un bumerang.

El president dels Estats Units no podrà utilitzar en aquest cas el Suprem com un sac de boxa, ja que no és, ni de bon tros, distant de les posicions conservadores. De fet, en els tretze mesos que fa que ocupa el càrrec, s'ha pronunciat en diferents ocasions i a favor seu en assumptes tan diferents com la immigració, les retallades de despesa pública o el cessament de líders d'agències independents. No obstant això, tots els exemples tenen a veure amb política nacional i el cas dels aranzels és d'una altra dimensió, ja que imposa gravàmens als socis comercials dels Estats Units i estableix un rànquing de perjudicats de manera arbitrària i ideològica.

La derrota de Trump obre una conseqüència afegida: què passa amb els diners que els Estats Units han recaptat amb aquestes mesures?

Per sis vots a tres, una derrota severa, el Suprem considera que Trump es va extralimitar en els seus poders d'emergència perquè no va comptar amb l'aprovació del Congrés. El resultat —difícil de considerar en altres latituds; Espanya en seria un cas— s'ha produït després d'un alineament de tres magistrats conservadors, entre els quals el president, amb les posicions progressistes. D'aquí el tomb en el resultat d'acord amb la ideologia dels jutges. Pel que hem anat veient del mandat republicà, sembla difícil que faci un pas enrere. No és el seu estil. Per al president de la màxima cort nord-americana, John Roberts, Donald Trump s'atorga la facultat extraordinària d'imposar unilateralment aranzels d'import, durada i abast il·limitats. Per això, a la llum de l'amplitud, la història i el context constitucional d'aquesta facultat, ha d'identificar una autorització clara del Congrés per exercir-la.

La derrota de Trump obre, a més a més, una conseqüència afegida: què passa amb els diners que els Estats Units han recaptat amb aquestes mesures? Segons la CNN, fins al 14 de desembre, el govern federal havia recaptat 134.000 milions de dòlars en ingressos pels aranzels impugnats de més de 301.000 importadors diferents, d'acord amb les dades de l'Oficina de Duanes i Protecció Fronterera dels Estats Units (CBP), així com un document recent presentat per l'agència davant el Tribunal de Comerç Internacional dels Estats Units. Trump, a més, n'ha fet una bandera de generació de riquesa, al·legant que amb els aranzels els Estats Units són una nació rica, i sense, justament el contrari. Es poden retornar? No sembla fàcil, tot i que això serà en una altra batalla judicial i política, no en aquesta.

A Trump li arriba la notícia de la Cort Suprema en un mal moment, amb la seva popularitat en els nivells més baixos. Les derrotes electorals parcials que ha sofert qüestionen seriosament les seves possibilitats d'arribar amb l'ímpetu de les presidencials a les eleccions de mig mandat, al desembre. Seran, sens dubte, una molt important prova de foc.