"No existeix cap indici sòlid de l'existència d'indicis de criminalitat". Amb aquesta contundent frase el jutge d'instrucció número 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, ha ordenat aquest divendres, l'últim dia hàbil abans de les vacances, el sobreseïment provisional i l'arxivament de la peça que instruïa contra Josep Lluís Alay, director de l'oficina del president a l'exili Carles Puigdemont. No hi ha, per tant, trama russa, com s'ha sostingut imprudentment i falsament des de molts mitjans de comunicació i també des de diferents partits polítics, inclosos qualificats dirigents d'Esquerra Republicana. El que sí que hi ha és una mentida gegantina propagada durant molt temps que ha causat un enorme dany a Alay i un cas de lawfare que no admet cap mena de discussió.

Ningú no rescabalarà Alay de l'enorme dany causat i de la persecució a què ha estat sotmès. No va en el càrrec de cap de l'oficina del president Puigdemont estar durant tant temps sotmès a la difamació i a la persecució judicial i mediàtica. O potser sí, ja que contra Carles Puigdemont val tot i una mica més que tot, siguis el seu cap de l'oficina, el seu advocat, el seu amic —què no podria explicar Jami Matamala?— o el seu conegut. Casualitats de la vida: la taula de diàleg de la qual formen part el PSOE i ERC es reuneix a la Moncloa per parlar de desjudicialització i, l'endemà, el TSJC porta al Tribunal Constitucional la nova llei sobre el català a l'escola. I el jutge Aguirre ha de fer un pas enrere després de quedar-se sense causa.

Si la croada entre Junts i Esquerra ha tingut episodis desagradables, injustos i clamorosament evitables, un d'aquests no ha estat el més recent de Laura Borràs i el seu cessament com a presidenta del Parlament, sinó el de Josep Lluís Alay, sobre el qual han caigut durant molts mesos tota mena d'acusacions. Començant pel president del grup parlamentari d'Esquerra al Congrés dels Diputats, Gabriel Rufián, qui va arribar a declarar després que es publiquessin vincles falsos amb Rússia que l'entorn de Puigdemont es reunia amb sàtrapes russos i que eren uns senyorets que es creien James Bond. No va ser l'únic però sí el més corrosiu i d'això no fa tant temps, va ser el passat 15 de març. Estaria bé rectificar, perquè l'única pel·lícula era la que estava en la imaginació d'uns quants.

Vist des de la distància, un podria pensar que tot va bé si acaba bé. I no és així. Hi ha massa casos judicials de persecució de l'independentisme català i el d'Alay, per totes les ramificacions que té, és especialment greu. Pretenien caçar Alay per apropar-se el màxim possible a Puigdemont. Fins i tot, el fiscal Fernando Maldonado havia qualificat la investigació de prospectiva, mentre que l'Audiència de Barcelona avalava la investigació del jutge Aguirre. Massa casualitats amb un perjudicat innocent que ha portat a l'esquena una condemna pública que era falsa i que hauria de fer-nos reflexionar. Començant pels jutges.