"La legislatura no té més recorregut si no es refà la unitat". Era el 29 de gener quan el president Quim Torra va verbalitzar oficialment des del Palau de la Generalitat un final de legislatura per després de l'aprovació dels pressupostos, cosa que va succeir el 24 d'abril. Han transcorregut 218 dies des d'aquell solemne anunci, amb una pandèmia entremig, un calendari electoral que mai no ha dominat al 100%, i no només no hi ha hagut convocatòria a les urnes sinó que no n'hi haurà i, ans al contrari, Quim Torra s'ha endinsat en la seva primera remodelació del Govern. Una circumstància certament curiosa i fins a cert punt sorprenent amb unes eleccions situades, si el Tribunal Suprem ratifica la inhabilitació de Torra al judici del proper dia 17 i dicta sentència en un parell de setmanes, com pensen els advocats del president, als voltants de la primera quinzena de febrer.

Els tres canvis que ha dut a terme Torra tenen, no obstant això, una explicació. Políticament parlant el més rellevant és el del conseller Miquel Buch, que deixa Interior després de profunds desacords amb el president amb qui mai no va tenir la més mínima sintonia. Curiosament, Buch, un polític de raça, ha patit un enorme desgast per la violència dels mossos en algunes manifestacions mentre les seves polítiques eren de les més valorades per l'opinió pública, segons el CEO. Internament, ha reformulat amb mà esquerra la cúpula de la policia autonòmica després la situació viscuda amb el cas Trapero, ha tancat carpetes històriques dels diferents cossos com Bombers o Protecció Civil. Però tot aquest capítol de la gestió del departament tenia nul·la rellevància pública al costat dels conflictes en les manifestacions i les protestes de molts sectors independentistes —de la CUP, d'Esquerra i també de JxCAT— que feien efecte en Torra.

La política té aquestes coses i Buch ha passat, en una mica més de dos anys, de poder ser el president de la Generalitat després de les investidura fallides de Carles Puigdemont, Jordi Sánchez i Jordi Turull impedides pel Tribunal Suprem o el Constitucional —va arribar a disputar la designació a Torra— a estar fora del Govern. Encara que és un cessament del president, Buch ja feia mesos que no ocultava el seu desig de deixar el Govern.

La marxa d'Àngels Chacón és simplement una purga per haver-se quedat en el PDeCAT i no haver transitat a Junts per Catalunya. No hi ha res més, políticament parlant, encara que el substitut és, en aquest cas, un polític amb galons com és l'exeurodiputat Ramon Tremosa, molt ben connectat amb Brussel·les i amb molt bones relacions amb el món econòmic internacional. Un cas diferent és el de la consellera Mariàngela Vilallonga, nomenada per Torra amb la legislatura iniciada per substituir Laura Borràs i que no ha donat la talla per al càrrec. El president volia la tornada de Borràs, ha treballat perquè així fos, però ha hagut d'acabar desistint. Continua sent, no obstant això, la seva carta per al futur.

Amb el canvi de govern, Torra descobreix les seves cartes per a la recta final de la legislatura. Es quedarà al Palau fins a la inhabilitació, cedirà el testimoni al vicepresident Pere Aragonès, que farà les funcions de president durant uns quatre mesos que són els que fixa l'Estatut per a la presentació d'un candidat (article 67 de l'Estatut) i una convocatòria electoral (article 56) i les urnes, si la situació sanitària del moment ho permet, establiran un nou mapa electoral. Torra ha reescrit el 29 de gener o l'hi han reescrit. A batzegades, la legislatura segueix. Encara que la unitat brilla per la seva absència.