L'inconvenient que tenen les notes de premsa és que de vegades ofereixen titulars que interessen els qui les distribueixen i volent o no oculten notícies que acaben sent molt més rellevants. Si a més la nota de premsa es distribueix en diverses llengües i un es llança a fer un resum de la distribuïda en castellà, es pot trobar després que la que ha estat distribuïda en anglès o francès acaba tenint matisos importants. Quelcom similar ha passat amb la sentència que aquest dimecres ha fet públic el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) sobre el recurs que van presentar al seu dia els eurodiputats Carles Puigdemont i Toni Comín després que l'expresident del Parlament Europeu, Antonio Tajani, no els permetés assumir els seus escons a l'Eurocambra després de guanyar les eleccions europees de maig de 2019 a Catalunya.

El TGUE treu responsabilitat a Tajani, fundador del partit Forza Italia, i inadmet el recurs argumentant que l'expresident de la Cambra es va limitar a aplicar la legislació espanyola, tal com marca el reglament i que ni ell ni el Parlament no tenien marge per fer una altra cosa. De fet, el TGUE considera que la decisió de Tajani tampoc no va tenir com a efecte impedir als demandants de realitzar els tràmits administratius necessaris per exercir els seus mandats. La qual cosa, és cert, i tant Puigdemont com Comín i més tard Clara Ponsatí gaudeixen de la condició plena d'europarlamentaris. Al final, el tecnicisme de Tajani va servir de bastant poc i si sabéssim tota la veritat coneixeríem les pressions de la seva família política, el Partit Popular Europeu, en uns moments en què Mariano Rajoy governava a Espanya i a Tajani se li atorgava la Creu de Plata de l'Orde al Mèrit de la Guàrdia Civil.

Però si això era una part del pronunciament del TGUE cal anar fins a la lletra petita de la sentència per avançar un pas més segons l'opinió del tribunal i és allà on trobem un punt de vista transcendental: el tribunal considera que les euroordres cursades pel jutge Pablo Llarena a l'octubre i el novembre del 2019 són il·legals. Per què? Perquè es van emetre abans de demanar el corresponent suplicatori al Parlament Europeu. O sigui, que des del primer moment en què es van proclamar els resultats tenien immunitat, una cosa que el Suprem ha negat sempre. El resum és ben senzill: ha salvat Tajani tallant el cap a Llarena.

És important, en conseqüència, el moment en què s'assumeix la condició d'eurodiputat, que no és quan es jura la Constitució ni qualsevol altre tràmit d'ordre domèstic. Això és una cosa de rellevància per a les autoritats espanyoles, però no necessària per a les autoritats europees a les quals només les interessa la proclamació de resultats. Avui hem vist interpretacions per a tots els gustos i, és clar, per a molts dir que Puigdemont ha perdut és una bona notícia i si això succeeix a Europa, on les sentències judicials acostumen a caure del seu costat, encara més. Però tampoc no ha estat en aquesta ocasió, on es dilucidava realment poc i que, malgrat tot, ha donat un regal inesperat. Una bona manera d'encarar sentències més rellevants que es produiran en les properes setmanes.