Cinc dies. Aquest és el termini que ha donat el Tribunal Suprem als ministres de Presidència, Félix Bolaños, i d'Exteriors, José Manuel Albares, perquè li enviïn les dades sobre els 163.020 afectats per la llei de nets, sota risc de multa i accions penals. El Suprem no es limita a reclamar informació, també retreu al govern espanyol que no hagi lliurat una llista que, a judici de la Secció Quarta de la Sala Contenciosa Administrativa, hauria de conèixer perfectament, perquè va ser la mateixa administració qui va tramitar les nacionalitzacions. El més rellevant no són els 1.000 euros de multa, sinó la utilització explícita de la possible responsabilitat penal com a instrument de pressió sobre dos membres del govern espanyol.
Els dos ministres no estan imputats per un delicte, però el Suprem apressa el govern espanyol d'una manera peremptòria i l'avisa que no intenti endarrerir-se amb respostes injustificades o a mitges, ja que té mecanismes per fer complir la seva instrucció. De fet, Justícia ja va lliurar uns 76.000 noms a l'Oficina del Cens Electoral el 15 d'octubre passat, procedents del Registre Civil digitalitzat, i ara és Exteriors qui ha de recopilar-ne la resta a través dels consolats respectius, molts dels quals, segons al·lega el govern espanyol, encara treballen amb expedients en paper. Bolaños, però, ha afirmat que complirà el termini del 28 d'octubre i que els consolats han rebut instruccions per accelerar el lliurament.
Hi ha, a més, una raó de fons que explica també el retard del govern espanyol: perdre una batalla política sobre la implementació de la llei de nets i sobre la qual estan en joc més de 163.000 nous votants
Hi ha, a més, una raó de fons que també explica el retard del govern espanyol: perdre una batalla política sobre la implementació de la llei de nets i sobre la qual estan en joc més de 163.000 nous votants. A això, el Suprem s'hi oposa, i per això ha suspès cautelarment aquest dret, ja que abans vol comprovar que compleixen els requisits legals per permetre'ls votar. A partir d'aquí, hi ha hagut tota una batalla juridicopolítica en la qual també ha intervingut el Constitucional, que no ha resolt el fons de la controvèrsia, però sí que té intenció de fer-ho. Quan? Doncs depèn de la pressa que imposi el seu president Code Pumpido, ja que podria acabar examinant si hi ha hagut vulneració del dret de vot o no quan les eleccions ja s'hagin celebrat i el perjudici sigui irreversible.
Sí, al govern espanyol el tema de la llei de nets se li ha emmetzinat en el pitjor moment. Els socialistes també han rebut una altra mala notícia judicial aquest divendres amb la decisió de la Fiscalia Anticorrupció de demanar investigar l'expresident del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero per un delicte de malversació de cabals públics per no haver lliurat a Patrimoni de l'Estat les joies trobades a la caixa forta del seu despatx. Aquesta petició de la Fiscalia s'afegeix a la imputació del jutge de l'Audiència Nacional José Luis Calama per contraban i delicte fiscal per unes joies valorades en 1,3 milions d'euros. Amb aquesta acusació de malversació, la Fiscalia pretén col·locar un tallafoc per evitar que el delicte quedi prescrit. La fiscal María Elena Lorente accepta, en primera instància, l'explicació que van ser un regal del rei de l'Aràbia Saudita i assenyala que, si la seva versió fos certa, caldria afegir el delicte de malversació, que no estaria prescrit.
Ara per ara, el paper de Zapatero en la precampanya és imperceptible, a diferència del 2023, que va ser-ne el motor i va carregar bona part del pes que no va portar Pedro Sánchez. En qualsevol cas, encara que el president del govern espanyol defensa la innocència del seu antecessor, Zapatero està pràcticament desaparegut i els socialistes semblen descartar-lo com a actiu electoral.