No hi ha hagut sorpreses: el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha avalat la llei d'amnistia. I ho ha fet en uns termes inequívocs, tant que, fins i tot, ha anat més enllà del seu Advocat General, Dean Spielmann, que ja havia avançat el seu criteri favorable el novembre passat. El Tribunal Suprem ara haurà de decidir què fa, un cop la seva estratègia de posar traves permanents per no aplicar la llei ha quedat desmuntada. Feta xixines. Perquè la sentència del TJUE no admet matisos en tres aspectes que són els més importants: en primer lloc, avala la compatibilitat amb el dret de la Unió Europea de la llei d'amnistia aprovada pel Congrés dels Diputats el maig del 2024; en segon lloc, rebutja les principals objeccions formulades tant per l'Audiència Nacional com pel Tribunal de Comptes, i, finalment, situa una cotilla jurídica per intentar impedir que els tribunals espanyols, substancialment l'AN i el Suprem, deixin d'aplicar la llei invocant, com han fet fins ara, el dret europeu.
La sentència del TJUE tanca una etapa de gairebé nou anys en què l'alta magistratura espanyola ha utilitzat les instàncies judicials europees per posar tota mena d'entrebancs. És ben cert que, en els grans assumptes, la seva derrota ha estat important i l'independentisme català s'hi ha pogut anar agafant. No és exagerat dir-ho així: si no hagués estat per Europa, la justícia espanyola faria temps que hauria fet miques la defensa dels exiliats i els implicats en causes diverses afectats per la llei d'amnistia. Tot i que hi ha poques possibilitats que acabi passant, també allà, al Suprem, algú hauria de reflexionar sobre si ha arribat el moment de treure's la samarreta rojigualda i defensar la justícia per damunt de tot. Als tribunals espanyols els queda la gestió del temps, que no és poca cosa, i una vegada més tot apunta que prendran el camí equivocat. Formalment, es prendran el seu temps, i al Suprem se n'aniran de vacances el pròxim 1 d'agost. La realitat és que esperaran a veure què diu el Tribunal Constitucional, a la tornada de l'estiu, el pròxim mes d'octubre.
La sentència del TJUE tanca una etapa de gairebé nou anys en què l'alta magistratura espanyola ha utilitzat les instàncies judicials europees per posar tota mena d'entrebancs
En el fons, és una estratègia que ningú no impugnarà. El PSOE no té pressa per tenir Carles Puigdemont passejant pels carrers del país i defensa que ja s'ha desgastat prou en aquest tema, que, a més, va fer a contracor i perquè li faltaven els set vots de Junts per Catalunya per a la investidura de Pedro Sánchez. Per la seva banda, a Junts encara cou com els van voler colar el 30 de gener del 2024 una proposta de llei d'amnistia molt més inconcreta i que no blindava tots els encausats davant de delictes de terrorisme o traïció. En aquella discussió inicial hi ha el principi de la desconfiança que ha acompanyat les relacions entre els dos partits tota la legislatura. Ara, a més a més, se senten maltractats pel partit de Carles Puigdemont per haver situat la legislatura espanyola en via morta. Si el PSOE no té pressa, el PP encara en té menys. Al seu partit encara hi ha restes d'oposició aglutinades al voltant d'Aznar i de Díaz Ayuso que es troben còmodes tirant llenya a aquest foc.
El resultat al PP acaba sent que el problema el resolgui sempre un altre i el seu màxim moviment va quedar definit en aquella frase d'Alberto Núñez Feijóo de fa uns dies que calia girar full. Només això, ja que entre una part del seu electorat l'amnistia continua sent molt impopular i divisòria. D'aquesta doctrina emana la posició de l'esperar i veure del Suprem. O qui sap si viceversa. En qualsevol cas, res no canviarà en la política espanyola i la solitud de Pedro Sánchez no es veurà modificada i continuarà perdent votacions al Congrés dels Diputats, com en els últims temps. Pel que fa a la política catalana, veurem si hi ha un repunt en el diàleg entre els partits que ocupen la centralitat política del país. El retorn del president Puigdemont no té data, però sí que hauria de tenir un horitzó més clar que abans de la sentència del TJUE d'aquest dijous: podria ser factible a la tardor. Dependrà del Constitucional primer i del Suprem després.
Caldrà veure, també, si té efectes la delicada situació judicial de l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero en l'actuació del president del TC, Cándido Conde-Pumpido. Junts ja ha acusat últimament Pumpido d'administrar el calendari del TC amb un ull posat a la Moncloa i l'altre al Palau de la Generalitat. L'advocat de Puigdemont ha estat absolutament clar al respecte. Que el retorn del president a l'exili no sigui un problema de Pedro Sánchez, sinó de qui el succeeixi, i que la seva presència en la política catalana no debiliti Salvador Illa. Per a Junts, el Constitucional hauria d'haver tancat la seva posició aquest mateix mes de juliol, ja que tenia dues setmanes entre la sentència del TJUE i les vacances. Això hauria centrat tota la pressió en el Suprem, que, al final, és el tribunal que ha de retirar les ordres de detenció de Puigdemont i validar l'amnistia per als presos del procés i per a tots els independentistes que encara tenen processos judicials oberts.