Hi havia tantes ganes de celebrar la Diada de Sant Jordi, del llibre i de la rosa, que els carrers i places de Catalunya s'han retrobat, ni que sigui durant unes quantes hores, amb el país perdut per la pandèmia. No ha estat un Sant Jordi normal, però la gent n'ha gaudit, ordenadament, cívica i educada com si fos una mostra més que, si algú ha entès la gravetat de la situació, és la ciutadania. En alguns moments, fins i tot s'assemblava a algun d'aquells envejables països nòrdics en què la gent, lluny d'amuntegar-se, espera el torn en files ordenades per creuar els passos de vianants. El Sant Jordi ha superat la prova, com fa unes setmanes va passar amb la Setmana Santa. La desescalada ha de tenir en compte els trets d'una ciutadania respectuosa, en general, amb les indicacions i anar obrint sense una demora excessiva els sectors que ho necessiten amb urgència i que amb la situació actual i la falta d'ajuts significatius de les administracions ja no poden esperar més.

Si alguna cosa caracteritza Sant Jordi, més enllà del llibre i la rosa, és el marc de comunitat i de trobada que s'hi produeix. Entre escriptors i lectors en primer lloc, en un fenomen gairebé únic i que aquest any ha tingut més sentit que mai, però també entre persones que es troben, potser, aquest únic dia de l'any en una llibreria. Aquest any s'hi ha afegit el retrobament també al carrer de persones que feia mesos que no es veien per la pandèmia, un fenomen potser més de poble i menys d'una gran ciutat. La diferència és que aquest serà un Sant Jordi recordat amb el pas del temps per totes aquestes singularitats que el fan en part normal però també únic.

S'han venut llibres i roses, com és tradició. I també lamentablement, com marca la tradició en totes les dates que tenen una importància per a la identitat catalana, ha estat la jornada escollida per la Justícia, en aquest cas el Tribunal de Comptes, per fer un nou pas de rosca als líders independentistes. En aquest cas, amb motiu de la tramesa de citacions de compareixença a finals del mes de juliol per campanyes a l'estranger —preferentment publicitàries— amb motiu de la independència de Catalunya i, en menor mesura, de l'1 d'Octubre, pel qual molts dels ara encausats ja van dipositar una fiança de 4,1 milions d'euros. Entre els citats pels fets ocorreguts en el període de 2011 a 2017, els presidents Carles Puigdemont i Artur Mas, l'ex-vicepresident Oriol Junqueras, els ex-consellers Raül Romeva, Jordi Turull, Francesc Homs, Neus Munté i Andreu Mas Colell i altres alts dirigents de la Generalitat en aquells anys, fins a arribar als 36 investigats.

El Tribunal de Comptes no ha anunciat la xifra final que podria obligar a dipositar solidàriament com a fiança, però pot ser la més elevada que s'ha demanat mai tenint en compte que inicialment la situava al voltant de 35 milions d'euros, segons es va filtrar fa un any. Tot un disbarat per acovardir l'independentisme, que primer rep el càstig penal dels tribunals i després arriba el Tribunal de Comptes amb sancions milionàries.